Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
auxosporulació
Botànica
Forma de reproducció originàriament sexual, pròpia dels bacilariòfts, que s’intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i restaura la mida normal dels individus..
Típicament és inciciada per la meiosi i la formació d’espermatozoides i ovocèllules que copulen i originen auxòspores cas de les diatomees centrals La reproducciò sexual, però, pot restar reduïda a una cistogàmia, amb copulació de gàmetes no flagellats cas de les diatomees pennals i fins i tot limitar-se a una autogàmia En d’altres casos, les auxòspores es formen per via exclusivament asexual
abscisió
Botànica
Ruptura basal del peduncle de les fulles o els fruits que comporta, per tant, la seva caiguda.
placentació
Botànica
Disposició de les placentes, i per tant dels primordis seminals, en l’ovari i en els carpels.
Segons la posició dels primordis seminals en l’ovari, hi ha una placentació central o axial si són situats a l’eix, i una placentació parietal , si es troben a les parets ovàriques Quant a al posició dels primordis seminals en el carpel, hom distingeix una placentació marginal , si són inserits en el marge del carpel, i una placentació laminar , quan són situats en la làmina carpellar
trebouxiofícies
Botànica
Grup taxonòmic de clorobionts format per algues verdes no flagel·lades presents tant en aigües dolces com marines.
coniferofitins
Botànica
Subdivisió de les plantes fanerògames, que en els sistemes moderns de classificació inclou tant els ginkgòpsids com les coníferes.
centroplasma
Botànica
Regió central del citoplasma de les cianofícies desproveïda de làmines fotosintetitzadores i que, per tant, apareix de color més clar al microscopi òptic.
simfisandre | simfisandra
Botànica
Dit de l’androceu, la flor, etc, que té els estams totalment units en un sol cos tant pels filaments com per les anteres.
al·locor | al·locora
Botànica
Dit dels vegetals que no posseeixen mitjans propis per a disseminar llurs diàspores i, per tant, necessiten utilitzar agents exteriors (vent, animals, aigua, etc).
gledítsia
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Amèrica del Nord, sovint de més de 20 m d’alçada, amb el tronc i les branques amb estípules espinoses simples o trífides, fulles grans, compostes pinnades o bipinnades, d’un color verd clar, flors petites, verdoses, en raïms i fruits de color bru rogenc.
Té una polpa dolça amb moltes llavors És una espècie molt rústica, de creixement ràpid, que viu bé tant en llocs freds com càlids tolera molts tipus de sòls, encara que viu millor als profunds i humits Es cultiva com a ornamental a carrers i jardins, tant pel seu port com per la bellesa de les fulles i per l’exotisme i espectacularitat dels fruits penjants A la tardor, les fulles prenen un color groc molt bonic abans de caure Actualment es troben al mercat diverses cultivars amb ports i colors de fulles i fruits diferents
catatonosi
Botànica
Fenomen pel qual algunes cèl·lules, en transformar unes substàncies en unes altres de poder osmòtic més petit, disminueixen llur pressió osmòtica i, per tant, llur turgència.
S'oposa a anatonosi