Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
estigma
Estigma, a la part central de la flor
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Part apical del carpel encarregada de rebre el pol·len.
És de forma molt variada i sol tenir cèllules papillars que secreten substàncies viscoses
aerènquima
Botànica
Parènquima format per cèl·lules de membrana fina que deixen entre elles grans espais, per on circula l’aire.
Acostumen a tenir-ne les plantes aquàtiques per tal de proveir d’oxigen les arrels
sorus
Sorus
© Xevi Varela
Botànica
En els pteridòfits, i especialment en els filicòpsids, grup d’esporangis.
Els sorus són situats en els esporofilles i solen tenir formes característiques, generalment arrodonides o oblongues
nitròfil | nitròfila
Ecologia
Botànica
Dit de les plantes i de les comunitats vegetals que volen sòls rics en nitrogen.
La vegetació ruderal i viària, la que voreja les jaces del bestiar, etc, sol tenir caràcter nitròfil
arqueplasts
Botànica
Grup taxonòmic d’organismes eucaris, inclòs dins els biconts o alternativament considerat grup germà dels uniconts, que comprèn les plantes terrestres i les algues verdes, els rodòfits i els glaucòfits.
És un grup clarament monofilètic els membres del qual es caracteritzen morfològicament per tenir cloroplasts envoltats de dues membranes, mitocondris amb crestes planes i cèllules mancades de centríols
haustori
Botànica
Òrgan propi d’una planta paràsita que és capaç d’absorbir substàncies nutrícies de l’hostatger.
En les fanerògames pot ésser una arrel modificada, anomenada arrel xucladora arrel, o bé pot tenir origen caulinar En els fongs és un filament micelià especialitzat que perfora les parets cellulars dels teixits de la planta hostatgera
card d’ase
Card d’ase
© Fototeca.cat
Botànica
Nom amb que hom designa algunes espècies del gènere Cirsium, de la família de les compostes.
Caracteritzades pel fet de tenir les fulles sinuades o pinnatipartides amb els marges espinosos, flors tubulars, hermafrodites o femenines, reunides en capítols solitaris o en corimbe, i aquenis amb un plomall caduc de pèls plomosos soldats per la base Solen viure sobre sòls rics en nitrogen
avet de Douglas
Avet de Douglas
Jamain (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les pinàcies, semblant a l’avet de fulles sempre verdes, d’uns 2-3,5 cm de llargada; les pinyes són d’un bru brillant, pèndules, de 5 a 10 cm de longitud.
En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal
botons de gos
botons de gos Orchis militaris
Charlie Jackson (CC BY 2.0)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies dels gèneres Orchis i Ophrys (família de les orquidàcies) caracteritzades pel fet de tenir arrels amb dues tuberositats arrodonides.
autocor | autocora
Botànica
Dit de les plantes que posseeixen mitjans propis de disseminació de llurs diàspores; aquest procés pot tenir lloc, estrictament, sense intervenció d’agents exteriors.
Els mecanismes propis d’aquestes plantes poden consistir en la curvatura de les branques que sostenen les diàspores fins a dipositar-les a terra geoautocor , en la dehiscència sobtada d’esporangis de fruits boleoautocor , o en les dels moviments que experimenten les arestes o els pèls higroscòpics de les diàspores en variar la humitat de l’aire herpautocor