Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
gram americà

Gram americà
John Tann (cc-by)
Botànica
Herba vigorosa, de la família de les poàcies o gramínies, de tiges prostrades, gruixudes, aplanades i de vegades vermelloses, fulles de color verd-blavós, glabres, planes i una mica dures, i inflorescències curtes i rígides.
Originària dels tròpics americans, és cultivada als jardins europeus per fer gespes, especialment a les zones litorals temperades, a causa de la seva tolerància a la salinitat Actualment es considera naturalitzada a les regions càlides d’Europa
crisobalanàcies
Botànica
Família de dicotiledònies, arbòries o arbustives, de fulles persistents, pròpies dels tròpics.
fruita de la passió

Fruits i flor de la fruita de la passió
Johnocampo (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Fruit de Passiflora edulis, família de les passifloràcies, planta enfiladissa autòctona del Brasil, molt conreada als tròpics.
El fruit és una baia de la mida d’un ou, amb la pell arrugada i de color púrpura quan és madur En aquest estat, té un aspecte ben poc atractiu i sembla que el fruit estigui passat, però en realitat és quan està a punt per a consumir-lo El que es menja és la polpa, de gust agredolç i refrescant, que envolta les petites llavors negres i brillants que hi ha a l’interior Si el fruit es menja fresc es mengen també les llavors, ja que la polpa és inseparable d’aquestes El suc d’aquesta fruita, ja sense les llavors, és una beguda molt popular als…
pulvínul
Botànica
Base foliar engruixida formada per teixit parenquimàtic que, per variacions en la turgència de les seves cèl·lules, determina en la fulla moviments nàstics o tròpics.
aristoloquiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per set gèneres que comprenen més de 600 espècies de plantes herbàcies o llenyoses, sovint enfiladisses, distribuïdes arreu però sobretot als tròpics.
Presenten fulles alternes, usualment cordiformes, i sense estípules Les flors són axillars, solitàries o en inflorescències, hermafrodites, regulars o irregulars, i sense corolla posseeixen de sis a quaranta estams lliures, connats o fosos en una columna estilar ginostem L’ovari és ínfer, de tres a sis lòculs i estigmes El fruit és capsular i les llavors, petites però amb força endosperma La família es mostra molt ben adaptada a la pollinització entomòfila El gènere més important és Aristolochia A longa aristolòquia llarga, A pistolochia herba de la marfuga i A rotunda…
dioscoreàcies
Botànica
Família de liliïflores integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 600 espècies de plantes herbàcies enfiladisses, d’arrels i rizomes tuberosos, pròpies sobretot dels tròpics.
Presenten fulles peciolades, eixamplades i de nervadura reticulada, flors actinomorfes, generalment unisexuals i poc visibles, i fruits capsulars o bacciformes Algunes espècies de diosoreàcies són conreades en agricultura i com a menjar per al bestiar Dioscoreàcies més destacades Dioscorea batatas, D bulbifera , D alata nyam Tamus communis gatmaimó , maimó