Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
rafanistre
Botànica
Planta herbàcia, anual o perenne, de la família de les crucíferes, arvense i nitròfila, pròpia de les regions mediterrànies i atlàntiques d’Europa.
Fa aproximadament 50 cm d’altura presenta fulles piloses, força dividides, amb venes molt fosques les flors són blanques o grogues, i els fruits, en silíqua dividida en 4-6 segments monosperms
vern
Fulles de vern
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Tecnologia
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, monoic, de fins a 20 m d’alt, d’escorça bruna fosca i amb fissures, de brots glabres i víscids, de fulles amplament ovades, obtuses o retuses, irregularment serrades i més o menys enganxoses, de flors masculines en aments cilíndrics i de flors femenines en aments ovoides, amb esquames lignificades, i de fruits en núcula.
Es fa en boscs de ribera, a tot Europa, excepte a les Illes Balears i a les zones més àrides o més fredes L’escorça en decocció és emprada en gargarismes La fusta del vern és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d’albeca La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l’aigua és de les més duradores
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…
esclerodermatàcies
Botànica
Família de basidiomicets de l’ordre de les gasteromicetals, amb els basidiocarps estipitats, de peridi gruixut i simple, capil·lici rudimentari i gleva travessada per venes fines, i amb les basidiòspores rodones i sense esterigmes.
ruca
Ruca
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 80 cm d’alt, de fulles lirades o pinnatífides, de flors blanquinoses o groguenques, amb venes violades, arranjades en raïms, i de fruits en síliqua, amb un bec ensiforme.
Creix en camps, erms, terraplens, etc, a la regió mediterrània
colitx
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de tiges generalment glabres i ramificades, fulles ovades o lanceolades, flors amb el calze inflat, persistent, travessat per 20 venes paleses, i els pètals bífids, amples, blanquinosos.
Fa fruits capsulars tres vegades més llargs que els carpòfors que els sostenen És planta molt comuna a les terres de conreu, en llocs pedregosos, etc
carnera
Carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant
bubinga
Botànica
Gènere d’arbres de la família de les flaucourtiàcies, originaris de l’Àfrica equatorial (Congo, Guinea), de fusta d’un color castany rogenc, amb venes i taques fosques, bastant dura i fàcil de convertir en xapes, que és emprada en ebenisteria, per a recobriments, i també en torneria.