Resultats de la cerca

Les diàspores, generalment llavors o fruits, d’aquestes plantes, o bé són petites, com en les orquídies, o bé porten apèndixs ales, plomalls que retarden la caiguda i faciliten el transport pel vent

Planta halòfila i nitròfila, viu a les platges i a les terres salobroses de l’interior un cop seca, pren una forma arrodonida que facilita que el vent la faci rodolar, disseminant així les llavors planta estepicursora Hom l’empra com a combustible en llocs secs i desforestats Catalunya occidental, Aragó Central, etc

En les gimnospermes el pollen va a parar a una gota de líquid secretada pel micròpil en les angiospermes el pollen és captat per l’estigma Si el pollen prové de la mateixa flor, hi ha autopollinització , i si procedeix d’una altra flor, hi ha pollinització creuada , la qual ofereix més possibilitats de recombinació gènica Sol haver-hi mecanismes per a evitar l’autofecundació, com ara la proteràndria i la proterogínia Hi ha diversos agents pollinitzadors vent, aigua i diversos animals, entre els quals i les flors s’ha establert una adaptació en el curs de l’evolució La pollinització pel vent…

La quantitat d’aigua transpirada pot representar fins el 90% de l’aigua absorbida La transpiració és justificada per tres raons principals En primer lloc, atès que el diòxid de carboni només pot entrar a la cèllula en dissolució, les superfícies cellulars on tenen lloc els intercanvis gasosos de la fotosíntesi han d’ésser molles, la qual cosa implica una gran evaporació En segon lloc, la transpiració contribueix a l’ascensió de l’aigua absorbida Finalment, té un efecte refrigerant, puix que, en evaporar-se, l’aigua sostreu calor Una gran part de la transpiració aproximadament el 90% ocorre a…

Espècie submediterrània, és abundant sobretot en llocs més aviat secs de la muntanya mitjana, entre uns 100 i 1600 m d’altitud, a l’estatge dels roures, els quals substitueix per degradació Prefereix els terrenys calcaris, on contribueix a dificultar l’erosió del sòl La fusta és molt dura, densa, homogènia i groguenca, mancada de cor És emprat per a fer gravats gravats al boix, instruments de vent, peces d’escacs, regles i utillatge de precisió, llançadores, etc Planta tòxica, la seva escorça conté alcaloides buxina, parabuxina de pretesa activitat antipalúdica i colagoga…

Aquesta hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, és de tija molt curta i dreta, portadora d’una inflorescència compacta anormal anomenada capça —part comestible de la planta quan les flors encara són poncelles—, que apareix a l’any següent de la plantació, de peduncles curts, carnosos i molt ramificats, generalment descolorits, acabats en flors i bràctees avortades, de coloració sovint morada o verdosa Hom lliga les fulles, fortament ascendents, al voltant de la inflorescència per tal de blanquejar-la Necessita un terreny adobat…

Les plantes anemòfiles presenten flors poc vistoses, sovint aclamídies, estigmes de gran superfície, i gran producció de pollen lleuger que a vegades presenta dispositius vesícules aeríferes que ajuden a llur sustentació

Les flors, blanques o rosades, apareixen abans que les fulles el fruit és l'albercoc Es multiplica per llavor i s’empelta en escut Com a patrons hom empra l’albercoquer franc, el presseguer i el pruneller varietats sant Julià, mirabolà i reina Clàudia per tal d’avançar la producció hom recorre al Prunus maryana Necessita sòls secs, pobres, pedregosos i ben airejats en sòls bàsics fa fruits molt aromàtics Generalment és plantat a tot vent a 6 o 7 m, al quadre, o a 4 o 5 m en formes baixes sol començar a produir al cap de cinc o sis anys, i entra en plena producció al cap de deu el cicle acaba…