Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
quebratxo vermell
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles pinnaticompostes, de flors petites i paniculades, i de fruits en drupa.
És natural del Gran Chaco La seva fusta, de color vermell, és molt dura i resistent Forneix matèries tànniques per a l’adob de cuirs
marcòlic vermell

Marcòlic ( Lílium martagon )
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles lanceolades i verticil·lades i de flors d’un color de rosa purpuri, pèndules i disposades en raïm lax.
Creix en boscs i en prats, a muntanya
pericó vermell

Pericó
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les gencianàcies, de 10 a 60 cm d’alçària, de fulles ovades o el·líptiques, les inferiors disposades en roseta, i de flors purpúries, arranjades en cimes corimbiformes.
Es fa en llocs herbosos En medicina casolana, és usada com a tònic amarg, antidiabètic i febrífug
quebratxo vermell
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles simples coriàcies, de flors petites, disposades en panícula, i de fruits drupacis.
És propi del Gran Chaco Forneix una fusta vermella, molt dura i resistent Juntament amb Slorentzii , és la principal planta productora de tanins
violer
violer vermell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, peloses, de fulles simples alternes, de flors arranjades en raïms i de fruits en síliqua.
El violer blanc , o violer vermell Mincana , és una herba perenne, de 20 a 80 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, amb fulles enteres i amb flors purpúries, vermelloses o blanques, que creix en roquissars litorals i que també és plantada en jardins El violer marí Msinuata és una herba biennal, de 15 a 60 cm d’alçària, amb fulles sinuades i amb flors de color purpuri clar, que es fa en terrenys arenosos del litoral
espàdix

Espàdix (gladiol vermell i rosa)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Espiga d’eix gruixut, més o menys carnós, de flors generalment unisexuals i inconspícues, sovint envoltada d’una espata.
Els espàdixs més típics es presenten en les aràcies
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o castanyola…
gerdó

Gerds
© Corel
anacardiàcies
Llentiscle (anacardiàcies)
CC Joanbanjo
Botànica
Família de terebintals integrada per uns 77 gèneres que comprenen unes 600 espècies d’arbres i arbusts de distribució tropical i subtropical, amb uns quants gèneres propis d’Euràsia.
La majoria tenen teixits resinífers, l’exsudat dels quals, de vegades, és irritant o verinós Presenten fulles alternes, usualment pinnaticompostes, o simples, sense estípules Les flors són petites, regulars, bisexuals, de calze i corolla pentàmeres, de cinc a deu o més estams, i disposades en panícules L’ovari és superior, d’un a cinc carpels, cadascun dels quals conté un òvul pendular El fruit és drupaci la llavor no té pràcticament endosperma, però sí dos cotilèdons brillants Les anacardàcies proporcionen tanins, fusta i sobretot fruites mango i nous anacard, festuc, etc…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina