Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
vivaç
Botànica
Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals.
Les plantes vivaces tenen rizomes, tubercles, bulbs o òrgans subterranis molt desenvolupats, i en general són geòfits o hemicriptòfits
perenne
Botànica
Dit de la planta que viu tres o més anys.
Són plantes perennes els arbres, els arbusts, les mates, les lianes i moltes herbes
cogombre salvatge
cogombre salvatge
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les cucurbitàcies, ajaguda, monoica amb flors unisexuals pentàmeres, groguenques.
Fa baies oblongues, penjants, de superfície verdosa i aspra, que a la maturitat es desprenen del peduncle i projecten violentament per la part basal les llavors que contenen Creix a la vora de masos, corrals, camins i enderrocs, a la regió mediterrània El fruit és purgant dràstic
alegria de la casa
alegria de la casa
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Planta vivaç, de la família de les balsaminàcies, de tiges i fulles una mica suculentes, originària de Tanzània i Moçambic.
És cultivada normalment com a planta anual en jardineria per les seves flors, simples o dobles, de colors diferents blanc, rosa, vermell, taronja o porpra, barrejats o no
allassa vermella
Botànica
Planta herbàcia vivaç semblant a l’all, de la família de les liliàcies, però de flors roses i bulb no comestible.
Es fa als fenassars i altres llocs herbosos
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
herba de Sant Benet
Herba de Sant Benet
Donald Hobern (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, rizomatosa, alta de 20 a 60 cm, de fulles pinnatisectes, de flors grogues i de fruits en plurinúncula.
Creix en fondalades, tanques, reguerons i altres llocs humits i ombrívols L’arrel té virtuts restringents, tòniques i febrífugues
milfulles
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles molt dividides i de capítols blancs aplegats en inflorescències corimboses.
Creix en pastures i altres hàbitats oberts Oficinal, té propietats vulneràries, hemostàtiques, tòniques, etc
amargot
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les compostes, amb rizoma, de flors grogues i de fulles vellutades i groguenques; les fulles inferiors són especiolades, i les superiors, amplexicaules.
Es fa als fenassars mediterranis
flor de l’amor
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles lanceolades de 20 a 35 cm de llarg i de flors blaves reunides en umbel·la sobre un llarg escap.
És plantada en jardins procedeix de la regió del Cap