Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Josep Vives i Codina
Botànica
Botànic i briòleg.
De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com a professor…
piracant
Botànica
Jardineria
Arbust espinós i perennifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques, de flors blanques, arranjades en corimbes, i de fruits petits, de color escarlata o vermell ataronjat.
Es fa en bardisses, a l’Europa meridional submediterrània En jardins, és plantada com a ornamental i per a fer tanques vives
endoderma
Botànica
Capa d’un sol estrat de cèl·lules situada per damunt del pericicle i per sota del parènquima cortical.
És característica de les arrels, bé que també es presenta a les tiges És formada per cèllules prismàtiques vives, a les parets radials i transverses de les quals hi ha una banda engruixada i suberitzada banda de Caspary que regula el pas de substàncies
col·lènquima
Botànica
Teixit vegetal de sosteniment, d’origen primari, constituït per cèllules vives de membrana desigualment engruixida amb cel·lulosa i pectines.
És propi dels òrgans en desenvolupament
ornitòfil | ornitòfila
Botànica
Dit de la pol·linització que té lloc mitjançant els ocells.
Les plantes ornitòfiles són abundants en els països intertropicals i subtropicals d’Àfrica i Amèrica Llurs flors presenten coloracions molt vives i produeixen una gran quantitat de nèctar Els ocells van a les flors atrets pel nèctar, el qual els serveix d’aliment, i el pollen resta enganxat al bec o a altres parts del cap
Josep Peix
Botànica
Herbolari.
Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps
cultivar
Botànica
Agronomia
Categoria taxonòmica de rang infraespecífic distinta de la varietat que apareix en les plantes cultivades per hibridació, mutació, selecció, etc.
Aquesta categoria ha estat definida pel codi internacional establert per la Comissió Internacional per a la Nomenclatura de les Plantes Cultivades Les cultivars han d’ésser anomenades amb noms trets de llengües vives epítets de fantasia i han d’anar escrites en caràcters tipogràfics normals i entre cometes simples, sense indicacions d’autor Així, per exemple , Populus nigra ‘Poncella’ i Theobroma cacao ‘Nacional’ són sengles cultivars del pollancre i del cacau
planta d’interior
Botànica
Espècie vegetal, originària majoritàriament de zones tropicals, que es cultiva dins els edificis i en espais coberts pel seu aspecte ornamental.
Les anomenades plantes de fulla es cultiven pel seu fullatge viu i atractiu durant tot l’any, mentre que les plantes de flor es cultiven per les seves flors, que, o bé moren després de florir, o bé es conserven vives, ja que les seves fulles no són especialment boniques De plantes d’interior, n'hi ha de tota mena arbustives, herbàcies, enfiladisses, reptants que normalment es cultiven com a penjants, etc Les carències més normals que afecten les plantes d’interior solen ésser causades per una manca d’humitat o per una illuminació no adequada
briologia
Botànica
Branca de la botànica dedicada a l’estudi dels briòfits.
Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius 1666-1747, bé que en la seva Historia muscorum 1741 són aplegades encara molses, algues i líquens En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de NS Necker 1729-93, autor de Methodus muscorum 1774, i de Casimir Cristofer Schmidel 1718-92 Però fou l’obra de Jean Hedwig 1730-99 la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper 1808-80, autor de Bryologia europea 1836-55 i…
parènquima
Biologia
Botànica
Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.
Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació