Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sant Martí Vell
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pau (Garrotxa), als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l’antiga parròquia de Sant Martí (des del segle XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d’origen preromànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser.
Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca
Sadernes

Gorges de Sadernes a Sales de Llierca (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), a l’esquerra de la riera de Llierca, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al NW del terme.
L’església parroquial de Santa Cecília és un petit exemplar romànic en depenien les esglésies de Riu, d’Entreperes i de Gitarriu i el santuari de les Agulles Formava part de la baronia de Sales
baronia de Sales
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Sales (Garrotxa) que comprenia, a més, els llocs i parròquies de Toralla, Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Monteia.
Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany
Clocalou
Caseria
Caseria del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Andreu de Socarrats, a l’esquerra de la riera de Ridaura.
Juvinyà
Vista de la casa forta de Juvinyà i del nucli antic de Sant Joan les Fonts, amb el Fluvià a primer terme
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa forta, romànica, del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble.
És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972
el Raval
Caseria
Caseria del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua avall del poble de Sant Esteve de Llémena.
els Hostalets de Capsacosta
Caseria
Caseria del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), propera a la parròquia, al vessant del SW de la serra de Capsacosta, vora la carretera d’Olot a Sant Joan de les Abadesses.
Del 1937 al 1939 donà nom a l’antic municipi de Sant Salvador de Bianya
Falgars

Capella de l’Anunciació
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Caseria
Masia
Masia i caseria (950 m alt.) del municipi de Beuda (Garrotxa), dins la parròquia de Segueró, al vessant oriental de la muntanya de la Mare de Déu del Mont.
A tocar de la casa hi ha la capella de l’Anunciació
vescomtat de Bas

Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…