Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Llorenç Galmés i Sansó
Història
Republicà.
Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor
Mateu Soler
Història
Polític.
Encapçalà des dels primers anys del segle el socialisme manacorí regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma
Joan Montserrat i Parets
Història
Dirigent socialista.
Cap de l’Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor 1918-23, assolí una gran notorietat en defensar l’acceptació de la construcció de la Casa del Poble de Palma per Joan March Articulista brillant d' El Obrero Balear , topà amb Llorenç Bisbal en 1922-23, quan es mostrà partidari de l’aliança amb el partit liberal contra el maurisme Posteriorment, amb l’adveniment de la Segona República es traslladà a Palma i passà a treballar en una empresa de Joan March fou president de l’Agrupació Socialista de Palma 1933 i membre de la comissió executiva de la Federació Socialista Balear 1933-36…
Simó Ballester
Història
Principal dirigent dels pagesos en el conflicte insular entre forans i ciutadans (1450-53).
Li mancaren dots d’organitzador i s’excedí en les represàlies contra les persones i els béns dels ciutadans i de la minoria de pagesos que no ajudaren la revolta Davant la política d’Alfons el Magnànim, el qual envià Francí d’Erill amb forces italianes per acabar el conflicte, fugí, juntament amb d’altres, a Nàpols per entrevistar-se amb el rei Malgrat haver estat exiliat del Regne de Mallorca, hi tornà tres anys després fou empresonat a Menorca i enviat a Palma, on fou executat pel gener del 1457 i el seu cos arrossegat i esquarterat
Manuel Giménez Moya
Història
Dirigent republicà.
Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical En el procés pels fets de la Setmana Tràgica 1909 intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor Desterrat a Mallorca, a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari “Justícia” 1909-12
Pere Joan Morell i Rullan
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor.
Doctor en drets, fou jutge de Manacor 1821, diputat a corts 1837-38, 1838-39, membre de la Societat d’Amics del País i catedràtic a l’Institut Balear Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública 1834 i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad 1839
Nicolau Montanyans i Berard
Història
Inquisidor de Mallorca (1541-65).
El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca És interessant la correspondència que rebé del lullista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a la ciutat de Mallorca un collegi de jesuïtes, i dels juristes Pere i Nicolau Malferit Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume
Pere Pascual i Morey
Història
Polític.
Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València
Miquel Pons i Bonet
Història
Literatura
Narrador i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat Ha publicat nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, ha tingut cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, ha collaborat amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i…
,
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…