Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Llibertat de comerç
Història
Concepte econòmic i comercial, sorgit a l’Europa del segle XVII i estès principalment al llarg del XVIII.
Rebutjava la pràctica de limitar el comerç internacional mitjançant el sistema de companyies privilegiades i de zones exclusives que practicaven les grans potències colonials, especialment Castella i França Als Països Catalans, l’èxit assolit pels comerciants anglesos i, sobretot, holandesos en la violació sistemàtica del mercat exclusiu de Castella a les seves colònies d’Amèrica fou observat ja el 1643 per Josep de Fontanella durant la seva estada a la Haia, i fou propugnat com el mitjà que podia dur a la recuperació econòmica de Catalunya L’aspiració dels catalans a la llibertat de comerç…
Progreso Catalán en América
Història
Obra biogràfica sobre els empresaris i comerciants catalans residents a Amèrica durant les primeres dècades del segle XX.
Fou editada entre el 1922 i el 1927, en quatre volums, a Santiago de Xile, amb nombroses illustracions En el primer volum Joaquín Blaya Alende figura com a editor en el segon i tercer, Blaya i Giralt i en el quart J Giralt y Co El primer volum editat el 1922 fou dedicat als catalans de més relleu comercial residents a Xile el segon 1924 als residents a l’Argentina i al Paraguai el tercer 1925 als residents a l’Argentina continuació, al Paraguai i a l’Uruguai i el quart 1927 als residents a Cuba, Bolívia, l’Equador, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Costa Rica, El Salvador, Guatemala…
congrés d’Angostura
Història
Assemblea convocada per Bolívar a l’actual Ciudad Bolívar (febrer-desembre del 1819), en la qual es reafirmà el desig de crear una Gran Colòmbia, integrada per les actuals Colòmbia, Equador i Veneçuela.
Bolívar fou nomenat president provisional de la república, i fou promulgada la constitució del nou estat
exili
Història
Política
Allunyament temporal o de durada indefinida, voluntari o forçós, del territori d’un estat o administrat per un govern, especialment per motius polítics.
Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…