Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
sanhaja
Etnologia
Història
Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.
Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat…
morisc | morisca
© Fototeca.cat
Història
Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la península Ibèrica després de la Reconquesta.
Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…
zenata
Història
Individu d’una tribu berber nord-africana.
Els zenates, majoritàriament nòmades, foren islamitzats amb motiu de l’expansió musulmana al Magrib s VII Un gran nombre s’establiren a la península Ibèrica des del moment de la formació de l’ÀFndalus, i formaren part de l’exèrcit mercenari que actuà al servei dels omeies cordovesos Els grups installats com a sedentaris es distribuïren, com la majoria dels berbers andalusins, a les zones muntanyoses i de secà i constituïren un focus permanent antiàrab Secularment enemics de la tribu sanhaja profatimita, els que romangueren al N d’Àfrica foren sovint utilitzats pels califes de…
muladí
Història
A Al-Andalus, dit del musulmà d’origen cristià.
És errònia la definició d’aquest terme que deriva de l’àrab muwalladin , plural de muwallad com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma ‘nou musulmà’, aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió mossàrab havien de pagar determinats tributs ‘ahd, i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat Juntament amb la nova religió, els neòfits adoptaren els hàbits…
moro | mora
Història
Als regnes cristians de la península Ibèrica, nom donat als andalusins i, després, als mudèjars i als moriscs.