Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
assessor
Història
Oficial de creació reial (s XIV) i que, juntament amb l’algutzir, un escrivà i un porter, constituïa la cúria de cada un dels governadors generals de la corona catalanoaragonesa.
Havia d’ésser natural del regne, jurista expert en furs i en dret, i era elegit entre els doctors de l’audiència i els lloctinents de la cort de justícia pel Consell Suprem d’Aragó prèvia proposta d’una terna per part del lloctinent Era considerat el segon càrrec en categoria de l’administració de justícia en cada un dels regnes, i fins i tot podia presidir l’audiència Desaparegué amb els decrets de Nova Planta
aula règia
Història
Consell assessor de la monarquia visigoda.
Era integrat pels alts funcionaris, els palatins, els gardings i també personatges nomenats pel rei Posteriorment, el regne d’Astúries pretengué de restablir-lo, però només ho aconseguí en part
juí de prohoms
Història
Tribunal de justícia per a causes criminals de la ciutat de Barcelona, instituït per privilegi reial del 1283 (Recognoverunt proceres).
Era format per cinc consellers i per vint-i-quatre prohoms del Consell de Cent, pertanyents a tots els estaments, i era presidit pel governador, o pel veguer o el batlle de Barcelona, assistits per l’assessor i escrivà de les corts respectives Tenia lloc a la presó Només podia ésser convocat en absència del rei, del primogènit o del governador general i, des de la fi del s XV, del lloctinent general de Catalunya La sentència —normalment de mort—, donada mitjançant votació, per majoria, dels consellers i els prohoms, després de l’exposició i el parer previs donats per l’…
veguer de la ciutat
Història
Oficial reial de la ciutat de Mallorca de nomenament anual.
Pertanyia a l’estament ciutadà Li corresponia de castigar els esclaus, evitar i impedir escàndols, rondar la ciutat de Mallorca i el seu terme acompanyat dels saigs Tenia un assessor Amb el batlle era jutge en causes sobre usura, pagament de jornals i lloguers
procurador general
©
Història
Representant del monarca en tots els seus negocis.
Durant el s XIII el rei nomenà un procurador general per a cadascun dels seus estats al Principat i als regnes d’Aragó i de València, la procuració era detinguda per membres de la noblesa Al s XIV tendí a vincular-se a una persona de la família reial, normalment el primogènit, que reuní a les seves mans totes les procuracions generals i fou denominat portantveus de procurador general Aquest actuava a través de lloctinents nomenats per ell o pel rei que depenien directament d’aquest i als quals eren adjudicats certs drets Era assistit per una cúria formada per un assessor i…
grandesa
Història
Dignitat de gran d’Espanya.
Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la legislació nobiliària Ferran VII creà la…
intendència
Història
Circumscripció administrativa dependent de l’intendent, també denominada província
.
Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc…
milícies populars
Història
Nom donat durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 a forces compostes per elements civils armats que generalment diposaren d’assessors militars i foren organitzades pels grups polítics d’esquerra i les organitzacions sindicals.
Tingueren en els primers mesos un important paper, puix que permeteren de fer cara a la rebellió militar Al Principat, hom intentà de centralitzar l’esforç de guerra a través del Comitè de Milícies Antifeixistes, però, de fet, cada agrupació política creà les pròpies columnes Les organitzades pels anarcosindicalistes, comandades una per Durruti amb Pérez Farràs com a assessor militar i l’altra per Antoni Ortiz, que marxaren al front d’Aragó el 23 i el 24 de juliol de 1936, foren seguides per les del POUM, manades per Josep Rovira i Jordi Arquer, i del PSUC Lluís del Barrio i…
justícia
Història
Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial, de la qual s’independitzà al segle XIV.
Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges…
paer
Història
A Tortosa, des del 1276 fins a la Nova Planta, jutge representant de la ciutat que assistia amb caràcter assessor i executiu el veguer per a assegurar la pau i l’ordre públic.
Llur nombre fou de quatre, elegits a partir de 16 prohoms quatre per parròquia, entre els quals el veguer n'escollia quatre un representant per parròquia