Resultats de la cerca

Els seus escrits històrics i polítics Speranze d’Italia 1844 i Sommario della storia d’Italia 1846 influïren en gran manera en el Risorgimento Liberal moderat, fou president del consell del govern de Torí 1848 i lluità en pro de la unitat italiana

Jesuïta, fou un predicador notable Suprimida la Companyia de Jesús, fou professor al collegi Sapienza de Roma i a l’Acadèmia de Nobles És autor de nombrosos estudis d’història eclesiàstica i literària i d’obres de teologia, entre els quals Storia letteraria d’Italia 1750-59, Annali letterari d’Italia 1762-64, Antifebronio 1770, Bibliotheca selecta historiae ecclesiasticae 1776 i Bibliotheca ritualis 1776-81

Fill d’un metge famós, estudià dret 1822-27 El 1828 s’uní als carbonaris, dels quals s’apartà aviat, a causa de llur monarquisme Empresonat 1830-31, passà després a Marsella, on fundà la societat secreta Jove Itàlia 1831 i un diari homònim 1832, que propugnaven la unitat italiana dins un sistema republicà El 1833 l’organització fou desarticulada, i ell fugí a Ginebra, des d’on planejà la invasió de Savoia i Nàpols, que no fou duta a terme A Berna creà la societat secreta Jove Europa 1834 El 1835 fundà el diari Giovane Svizzera Expulsat del país, es refugià a Londres 1837, on reprengué la…

Fugí de l’exèrcit austríac, a Bòsnia, i tornà a Itàlia 1878 Per tal de cridar l’atenció del món sobre l’irredemptisme de Trieste, planejà de matar-hi l’emperador austríac Denunciat per uns agents provocadors, fou jutjat i penjat, malgrat les protestes arribades d’arreu Un cant patriòtic istrià porta el seu nom

Afiliat a la societat secreta Jove Itàlia, fou empresonat 1844 Alliberat per l’amnistia papal 1846, el 1848 lluità a Venècia, contra Àustria Diputat i comissari a Roma 1849, el 1854 fou empresonat de nou, però fugí Atemptà contra Napoleó III de França 1858, en el qual veia el principal obstacle per a la unificació italiana, i fou guillotinat

Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’…

Participà en el viatge al voltant del món comandat per Magalhães 1519-22 Ferit en el combat de l’illa de Mactan, on morí Magalhães, en tornar acompanyà Juan Sebastián Elcano a l’audiència amb Carles I de Castella Anà a Portugal i a França i, de nou a Itàlia, escriví les seves memòries de l’expedició ~1525, publicades el 1800

Ministre al govern provisional de Bolonya 1859, collaborà a l’adveniment de Víctor Manuel II com a rei Constituït el regne d’Itàlia 1861, fou ministre d’instrucció pública 1862 al govern de Farini, diputat 1865 i conseller municipal 1872 Catedràtic de la Universitat de Bolonya, de la qual fou rector 1871-18 Escriví un assaig sobre la revolta del 1831 i Politica e storia 1890

Diputat liberal des del 1866, entre el 1891 i el 1910 ocupà diversos càrrecs polítics Substituí Giolitti com a primer ministre 1914 i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, mantingué Itàlia neutral El 1915, però, arran del tractat de Londres —que afavorí—, arrenglerà el país amb l’Entesa Deposat 1916, cooperà inicialment amb el feixisme Entre altres obres, escriví La neutralità italiana , 1914 1928

Gonfanoner de Florència 1847, participà en l’alçament toscà del 1848 El 1859 esdevingué cap del govern de Toscana, que realitzà la unió amb el Piemont, per l’agost del mateix any Substituí Cavour com a primer ministre d’Itàlia 1861-62, càrrec que ocupà novament el 1866 Dimití 1867 en ésser-li rebutjat pel parlament un projecte de llei sobre la separació de l’església i l’estat