Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Rafael Maroto
Història
Militar
Militar castellà.
Ascendí a general durant la guerra contra els independentistes xilens En esclatar la primera guerra Carlina prengué partit per Carles Maria Isidre de Borbó, bé que sempre figurà entre els moderats Comandant general de Biscaia 1835 i comandant en cap de l’exèrcit reial 1838, féu afusellar alguns caps destacats de la fracció apostòlica Estella, 1838 i inicià tractes per a la pau amb Espartero Tots dos signaren el conveni de Bergara l’any 1839 Per l’agost del 1836 havia estat nomenat comandant general de l’exèrcit carlí de Catalunya, en substitució d’Ignasi Brujó El 4 d’octubre de…
Roger I de Foix
Història
Primer comte de Foix i comte en part de Carcassona (Roger II: 1035-67).
Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De la muller, Amícia, no…
Corrado Lancia
Història
Almirall i canceller de Sicília.
Fill del comte d’Atri Orfe, acompanyà, juntament amb Roger de Lloria, Constança de Sicília a Catalunya per casar-se amb l’infant Pere 1262 Aquest els armà cavallers i casà la germana de Corrado, Margherita Lancia, amb Roger ~1273 Nomenat almirall de la flota catalana 1278, obtingué a Tunis una victòria sobre els sarraïns Hi tornà encara, per tal d’ajudar Abū Isḥāc a obtenir la corona Procurador reial a València 1280, fou un dels enviats al rei Dionís de Portugal per tractar el matrimoni d’aquest amb Elisabet d’Aragó 1281 Des de València, amb Roger, entrà a la conspiració de Pere II de…
Udalard II
Història
Vescomte de Barcelona (a 1041-~1077/80), fill del vescomte Bernat i d’Ermengarda.
Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus vescomtal i bisbal Bisbe i vescomte…
Joan Castells i Rossell
Història
Militar
Cap militar carlí, conegut també com el Gravat d’Àger i Mossenya, pel nom de la seva casa pairal.
Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de…
Guerau de Cabrera
Història
Literatura
Noble i trobador, vescomte de Girona i d’Àger (1144-~45) i primer vescomte de Cabrera (~1145-~80) (Guerau III de Cabrera).
Quan s’extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Ha estat identificat com a autor d’un Ensenhamen ‘Ensenyament’ escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabra per tal d’instruir-lo Consta de 216…
Guillem Ramon de Josa
Història
Cavaller, senyor d’Altés, Ogern i la Salsa (Alt Urgell) i fill de Pere de Josa.
Intervingué a partir del 1259 en la guerra civil d’Urgell com a valedor del comte Àlvar sembla que també es veié involucrat en l’heretgia càtara Més tard, al costat dels vescomtes de Cardona i comtes de Foix, s’oposà a la política de Jaume I, contra el qual signà el pacte d’Àger 1274 Continuà en el partit urgellenc dels Foix, contra la corona, i en dues ocasions intervingué en el conveni dels pariatges entre el bisbe d’Urgell i el comte de Foix Participà en la revolta nobiliària fins que fou agafat per Pere II, a Balaguer 1280, i fou traslladat a Lleida Alliberat després d’un any…
George d’Amboise
Història
Cristianisme
Cardenal i home d’Estat francès.
Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb Florència i…
Àlvar d’Urgell
Història
Vescomte d’Àger, fill del comte Àlvar I d’Urgell
i de la seva segona muller Cecília de Foix
.
Heretà el vescomtat d’Àger però, ocupats els dominis del seu pare per Jaume I, organitzà, juntament amb el seu germà Ermengol X d’Urgell, una coalició 1277, dirigida pel comte Roger Bernat III de Foix i en la qual participaren el comte Arnau Roger I de Pallars i el vescomte Ramon Folc V de Cardona El nou rei, Pere II, sufocà amb dificultat la revolta, i el conveni d’Agramunt 1278 reconeixia el vescomtat d’Àger a Àlvar i el comtat d’Urgell a Ermengol La lluita es tornà a encendre entre el comte de Foix i el rei 1280, i Àlvar féu costat al primer Vençut pel rei, fou empresonat a…
Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero
Història
Militar
Militar i polític, més conegut amb el nom de Baldomero Espartero.
Ingressà al seminari d’Almagro, però el deixà per prendre les armes contra Napoleó, a quinze anys El 1815 passà a Amèrica, on lluità contra els independentistes del Perú Enviat a Madrid en missió especial 1824, no participà en el fracàs d’Ayacucho, però els seus enemics l’hi atribuïren Tornat a Espanya, fou destinat a Pamplona 1825 Passà a Barcelona i a Palma en morir Ferran VII es posà al servei d’Isabel II per tal de combatre els carlins es destacà aviat, i, ascendit a general, assolí la victòria de Luchana 1836, base de la seva fama El 1837 fou creat per Maria Cristina comte de Luchana i…