Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Joaquim Marín i Mendoza
Història
Erudit.
Doctor en filosofia i lletres i en dret per la Universitat de València, fou catedràtic de dret natural als Estudios de San Isidro de Madrid i membre de l’Academia de la Historia Fou autor de l’obra Historia de la milicia española 1776 i Historia del derecho natural y de gentes 1776 i anotà unes quantes obres de jurisprudència
Rafael García Valiño y Marcén
Història
Militar
Militar.
Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949
Vicent Gay i Forner
Història
Comunicació
Publicista i polític.
Fou catedràtic de les facultats de dret de Valladolid i, més tard, de Madrid Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española 1915, i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea 1915 Ocupà càrrecs polítics durant la Dictadura i fou el primer delegat de premsa de les forces de Franco en esclatar la guerra civil de 1936-39
Francesc Canyes i Merí
Història
Arabista.
Religiós franciscà descalç 1743 El 1755 se n'anà a Jerusalem com a missioner el 1757 passà al collegi de la Conversió de Sant Pau de Damasc, on fou lector d’àrab Retornat a València, el 1771 fou destinat al collegi de Benigànim, i després a Madrid 1775, on fou membre de l’Academia de la Historia Publicà Gramática arábigo-española 1775 i Diccionario español-latino-arábigo 1787 en tres volums
Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista carlí.
Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884
José Miguel de Carvajal y Manrique
Història
Polític, tercer duc de San Carlos.
Gentilhome de cambra del futur Ferran VII, n'esdevingué un dels confidents i l’acompanyà a l’exili El 1813 signà el tractat de Valençay amb Napoleó A l’arribada de Ferran VII a la península Ibèrica, fou nomenat secretari d’estat 1814 restablí els antics consells i la inquisició Després fou ambaixador a Londres i a Lisboa Fou director de la Real Academia Española 1814, d’on expulsà els afrancesats
Pasqual Dasí i Puigmoltó
Història
Política
Polític i erudit.
Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera 1878, fou un dels principals personatges del partit conservador al País Valencià i fou diputat a les corts espanyoles en tres legislatures 1879, 1884 i 1886 Fou un dels promotors de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual ocupà el càrrec de secretari, i de La Revista de Valencia 1880-83 Emprengué la preparació i la publicació d’una Bibliografía histórica española 1883
Roque Barcia
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Es distingí com a periodista republicà federal a La Democracia , diari de Castelar dirigí La Federación Española i fundà El Demócrata Andaluz , d’idees furiosament antimonàrquiques i anticlericals Després de la revolució del 1868 fou repetidament diputat, i el 1873 es posà al capdavant dels insurrectes cantonalistes de Cadis retuda la plaça, es refugià a França Havent tornat a la península Ibèrica, s’apartà totalment de la política i es dedicà a la redacció del seu Diccionario Etimológico
Ángel Fernández de los Ríos
Història
Polític castellà.
Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879
Francisco Rodríguez Marín
Folklore
Història
Erudit, folklorista i crític andalús.
Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions