Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Conrad III de Germània
Història
Rei de Germània i dels romans (1138-52), fundador de la dinastia Hohenstaufen o de Suàbia.
Fill de FredericI, duc de Suàbia, fou duc de Suàbia i de Francònia 1115, el 1127 s’oposà a l’emperador Lotari II i fou coronat temporalment rei d’Itàlia 1128 Fou elegit rei a la mort de Lotari II, enfront d’Enric X el Superb, duc de Baviera i de Saxònia, cap dels güelfs Això provocà una devastadora guerra civil, origen de les lluites entre güelfs i gibellins El 1142, fou convinguda a Frankfurt una pau molt inestable Participà en la segona croada i, en tornar-ne 1149, començà de nou la guerra civil contra Enric XII el Lleó, fill d’Enric el Superb Morí sense haver…
Ezzelino III da Romano
Història
Senyor de Verona (1226-30 i 1232-59), de Vicenza (1236-59) i de Pàdua (1237-56).
Fill d’Ezzelino II, aviat s’alià amb l’emperador Frederic II, cosa que li permeté d’estendre els seus dominis La rivalitat entre l’Imperi i la Santa Seu féu que fos excomunicat pel papa Innocenci IV 1254 El 1258 prengué Brescia, però més tard fou fet presoner pels güelfs 1259
Galeazzo (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1322-27) i de Piacenza (1311-28).
Fill i successor de Matteo I i de Bonacossa Borri El 1311 fou nomenat vicari imperial de Piacenza, i tot seguit la féu seva Lluità contra els güelfs, i el 1327 l’emperador el desposseí de la senyoria de Milà i fou empresonat a Monza fins que fou alliberat, però morí en el camí de tornada
Azzo d’Este
Història
Marquès d’Este ( Azzo VI d’Este
) i d’Ancona i senyor de Ferrara (1208-12).
Fill d’Azzo V, el 1194 succeí el seu avi Obizzo I com a cap dels güelfs de la Marca Trevigana Inicià l’esplendor del seu llinatge i fou elegit podestà de Ferrara, Verona, Pàdua i Màntua El 1208 els ferraresos li concediren la senyoria perpètua, contestada pels Torelli, sobre la ciutat, i el mateix any el papa Innocenci III l’investí de la Marca d’Ancona, que li confirmà Otó IV
Enric VI
Història
Emperador romanogermànic (1191-97).
Fill de l’emperador Frederic I i de Beatriu de Borgonya, fou rei de Romans i de Germània 1159-91 Derrotà Enric X de Baviera en el seu intent de reconquerir el ducat de Saxònia 1190 i, més tard, en la revolta antiimperial de güelfs i de part de la noblesa Pel seu casament amb Constança de Sicília 1186 s’havia fet coronar rei de Sicília, però es trobà amb l’oposició de Tancredi, comte de Lecce, i no pogué aconseguir el poder fins al regnat del fill d’aquest, Guillem III Intentà de transformar la dignitat imperial en hereditària, i aconseguí que el seu fill, el futur Frederic II,…
Carles I de Nàpols
Història
Rei de Sicília (1266-82) i de Nàpols (1266-85), comte d’Anjou i del Maine (1246-85), comte de Provença i de Forcalquier pel seu matrimoni (1246) amb la comtessa Beatriu.
Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília…