Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
comtat de Toralla
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 a Alexandre de Palau i d’Aguilar (nascut a Conques el 1671), castlà de Talarn i senyor de Fígols.
Únic titular, tingué una actuació militar en la frontera d’Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona
batalla de Dien Bien Phu
Història
Militar
Combat sostingut per la possessió de la localitat de Dien Bien Phu, al Vietnam del Nord, Tonquín, entre els francesos i les forces del Viet Minh (1954).
Per tal de protegir Laos, el general francès Navarre llançà sis batallons cap a la depressió de Dien Bien Phu amb la intenció de convertir-la en base d’operacions novembre del 1953 Vo Nguyen Giap hi concentrà els seus exèrcits a l’entorn i, salvant les dificultats de la selva, conduí l’artilleria pesant a les muntanyes que dominaven la depressió desembre del 1953 — març del 1954 i reuní quatre divisions per a l’assalt de la localitat Navarre, confiant en la superioritat militar dels francesos, acceptà la batalla El 13 de març la infanteria i l’artilleria del Viet Minh es…
la Querimònia
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria…
batalla de Portopí
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les muntanyes de Portopí (Mallorca), el 12 de setembre de 1229, entre les tropes de Jaume I de Catalunya-Aragó i les del valí de Mallorca.
Fou un xoc molt violent, inicialment indecís, durant el qual moriren Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada Un darrer assalt català assolí finalment la victòria, que permeté que les tropes de Jaume I avancessin fins a les portes de la ciutat de Mallorca
batalla de Trasimè
Història
Militar
Fet d’armes entre cartaginesos i romans, durant la segona guerra Púnica
, que comportà la victòria aclaparadora d’ Anníbal
sobre G.Flamini, que perdé 15.000 soldats a la plana estreta entre les muntanyes i la riba septentrional del llac Trasimè (271 aC).
comtat de Prades
©
Història
Títol i jurisdicció senyorial, erigits el 1324 amb el nom de comtat de les Muntanyes de Prades
(que se simplificà més tard per l’ús) pel rei Jaume II a favor del seu fill, l’infant Ramon Berenguer, que després esdevingué comte Ramon Berenguer I d’Empúries
.
Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández de Córdoba, marquesos de Camares, als…
regne de Navarra
Història
Estat medieval situat a l’extrem occidental dels Pirineus.
Els antecedents del regne es troben en l’antiguitat, quan el país era habitat per vascons, que fruïen d’una igualtat econòmica i social originàriament comunitària, i això els feia contraris a la romanització, és a dir, al predomini de la gran propietat i de l’esclavatge La defensa del seu mode de vida portà els vascons a lluitar contra els romans, els quals no aconseguiren mai de sotmetre totalment i d’una manera definitiva la terra navarresa, de la qual sorgí en part la base social del moviment bagauda La insubmissió dels vascons de Navarra continuà enfront dels visigots i de llurs sobirans…