Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
castell de Sant Jaume
Història
Antiga fortificació, actualment en ruïnes, que domina la vila de Cadaqués (Alt Empordà), en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port.
A mitjan s XIX era ja en estat ruïnós
castell de Sant Ferran
Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
Rosanes
Història
Gran casal fortificat, antiga domus, del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), al sud de la vila, a la dreta del Congost.
Hom l’ha anomenat castell de Rosanes els seus senyors prengueren el cognom Rosanes
vescomtat de Rocabertí
Història
Jurisdicció feudal, successora de l’antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, a la Jonquera (Alt Empordà), que s’estenia per la serra de l’Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Campmany, de l’Alt Empordà, i Maurellàs i Bellaguarda del Capcir.
Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del s X la denominació de vescomtes de Rocabertí El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I vers el 971 Hug Jofre I 1229-50 el 1242 lluitava contra el comte d’Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug III la restauració de la ciutat destruïda d’Empúries Jofre III 1250-82 i el seu fill Dalmau VI 1282-1304 seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona Dalmau VI heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila de…
baronia de Pau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Pau (Alt Empordà), que pertangué al llinatge homònim fins al s XIV.
El 1524 passà per enllaç als Rocabertí, que es cognominaren Rocabertí-Pau, i el 1746 als Amat, marquesos de Castellbell
torre Salbana
Història
Antiga quadra (dita abans de Sacort) del terme de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), prop del terme de Sant Boi.
la Ribera
Història
Antic districte rural del municipi del Prat de Llobregat (Baix Llobregat); resten encara unes masies, però és envaït ja pel sector industrial.
les Franqueses del Llobregat
Història
Nom donat antigament als llocs de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i de les Corts de Sarrià, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs.
Eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme Abans del s XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona
la Cort
Història
Antiga quadra del terme del castell de Cervelló (Baix Llobregat).
Ciuró
Història
Antiga quadra del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat) Castellciuró
).