Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Sant Pere de Riu
Aspecte del comunidor de Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial Sant Pere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
vegueria de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt de Coll de Nargó.
El 1718 comptava amb 11988 h, però com que depenia la sotsvegueria de Ribes, entre ambdues sumaven 13437 h
castell de Santa Florentina
Història
Nom que hom donà a l’antiga casa aloera de Canet, de Canet de Mar (Maresme), quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, feu refer-la i ampliar-la notablement.
Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900 El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat Conca de Barberà S'hi conserva una notable collecció d’art antic
Santa Eulària
Història
Uns dels quartons en què era dividida Eivissa del s XIII al XIX.
En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona i això explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab N'era el centre Santa Eulària del Riu
les Franqueses del Maresme
Història
Nom donat antigament als pobles de Cabrera de Mar i de Premià, al Maresme, pel fet d’ésser, almenys des del s XI, lliures de subjecció feudal.
A més, també eren francs de lleudes reials, mesuratge o dret dels cops i d’altres tributs, i eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme, fins que foren alienats per la corona, probablement al s XIV
Alhauec
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta catalana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou elegida a un dels quatre termes restants
Algarb
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó de ses Salines d’Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí
castell de Vallalta
Història
Antiga fortificació prefeudal denominada força de Vallalta o de Sant Feliu, dins de l’actual terme municipal de Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc
baronia de Vallalta
Història
Jurisdicció senyorial centrada el castell de Vallalta (Maresme).
Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813
quadra de Vallalta
Història
Antiga quadra centrada a la desapareguda Torre de Vallalta.
Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera