Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Santa Eulària
Història
Uns dels quartons en què era dividida Eivissa del s XIII al XIX.
En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona i això explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab N'era el centre Santa Eulària del Riu
vegueria de Puigcerdà
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya sorgida amb la divisió de l’antiga vegueria de Cerdanya el 1660, entre les monarquies hispànica i francesa, que comprenia la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell aigua amunt de Coll de Nargó.
El 1718 comptava amb 11988 h, però com que depenia la sotsvegueria de Ribes, entre ambdues sumaven 13437 h
es Pla de Vila
Història
Un dels quartons d’Eivissa constituït pel pla que envolta la capital; la seva jurisdicció fou repartida entre els senyors dels altres quartons.
Fou una continuació del terme de l’Eivissa àrab conegut per Alhauec i un cinquè quartó que no desaparegué del tot
Benissàmit
Història
Un dels districtes en què era dividida Eivissa en època islàmica, corresponent al posterior quartó de Balansat
..
Balansat
Història
Un dels cinc quartons en què fou dividida Eivissa del s XIII al XIX, la capital del qual era el lloc de Sant Miquel de Balansat
.
Es formà amb una gran part de l’antic districte islàmic de Benissàmit i una part del de Portumany correspon en part a l’actual terme municipal de Sant Joan d’Eivissa i en part al de Sant Antoni de Portmany
Alhauec
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta catalana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou elegida a un dels quatre termes restants
Algarb
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó de ses Salines d’Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí