Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Cirerencs
Història
Antiga quadra del municipi de Castellgalí (Bages), a la confluència del Llobregat i el Cardener.
Borrelles
Història
Antiga quadra del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès) que fou agregada a la de Buida-sacs
.
la Gironella
Història
Un dels castells de la ciutat de Balaguer (Noguera) durant l’època musulmana.
Jovans
Història
Antiga quadra del municipi de Llanera de Solsonès, al NE del terme.
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
Montclús
Història
Antiga quadra del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al N del poble, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el límit amb el d’Àger.
Havia depès d’Oroners El castell de Montclús és esmentat al s XI
Masdentorres
Història
Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós.
L’església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs El 1716 es…
Mejà
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Mateu de Bages, al sector nord del terme.
Al s XIX, amb Salo i Claret delsCavallers, formà un municipi