Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
baronia d’Orcau
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Orcau (Pallars Jussà) que pertangué, almenys des del segle XIII, al llinatge dels Orcau.
El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
Miravet
Història
Antiga quadra del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall de Bellera, que formà el s XIX un municipi amb el poble de Cadolla.
el Vilar
Història
Antiga quadra del municipi d’Hostalets de Pierola (Anoia).
És esmentada al s XIV
Cabicerans
Història
Quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al terme separat de Claret.
baronia de la Conca d’Òdena
Història
Demarcació històrica centrada pel castell d’Òdena (Anoia), a la conca d’Òdena.
Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona
Llania
Història
Antiga quadra del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situada al N del poble d’Hortoneda de la Conca.
baronia de la Llacuna
Història
Jurisdicció senyorial pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347.
Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d’Aitona duc de Medinaceli i el marquès de Moja
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
la Casablanca
Història
Antiga quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al SW del terme de Claret, prop de Puigverd de Talarn.