Resultats de la cerca

La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família

És esmentada al s XIV

Al s XIX formà un sol terme amb la quadra de Borrelles

És drenada pel torrent d’Albereda , que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener al pantà de Sant Ponç Havia estat un castell pertanyent al s XVIII a la Universitat Literària de Solsona A l’edat mitjana, l’església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius al s XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès

Comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous Igualada en restava exclosa —malgrat pertànyer-hi geogràficament— per tal com era carrer de Barcelona els cinc primers termes pertanyien als Cardona, els quals hi tenien un governador El 1385 passà a constituir la sotsvegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme Fins al segle XVII hi hagué litigis entre els sotsveguers d’Igualada i els senyors jurisdiccionals, ducs de Cardona

Passà als Alagó, barons d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d’Aitona duc de Medinaceli i el marquès de Moja