Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
torre de Mussa

Aspecte de la torre de Mussa
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Història
Antiga torre de defensa del municipi de Benifaió (Ribera Alta), al sector occidental del terme, prop de la font de Mussa, deu que rega una important partida de tarongers.
Vallvigil
Història
Antiga quadra civil, de domini senyorial, situada al municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), prop del límit amb Llanars.
Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l’esquerra, del Ter L’únic lloc habitat de l’antiga vall és ca n'Huguet Vell, que té al seu costat una capella del Roser
baronia de Càrcer
Història
Jurisdicció territorial que comprenia el lloc de Càrcer (Ribera Alta), vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).
Passà als Cruïllers, als Cucaló de Montull i als Manglano
vescomtat de Canet

Vescomtes de Canet
©
Història
Territori feudal concedit per Sanç I de Mallorca (1321) a favor del seu conseller Guillem de Guàrdia (o Saguàrdia), senyor del castell de Guàrdia, al Ripollès, i de la baronia de Canet.
Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia o Saguàrdia i Canet El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia ~1350, als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià 1463 i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne 1465 Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat 1472-75 A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris dels ducs d’…
baronia de Benimuslem
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benimuslem (Ribera Alta), vinculada el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Benidoleig, Forna i Pujol.
Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina
baronia de Benifaió
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benifaió (Ribera Alta).
Adquirida per Miquel Falcó de Belaochaga el 1612 amb jurisdicció alfonsina, fou cedida el 1623 amb caràcter agnatici i de primogenitura, mitjançant la donació propter nuptias , a favor del seu fill Joan Baptista Falcó de Belaochaga pel seu casament amb Joanna Ferrer i del Milà
baronia de Beneixida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Beneixida (Ribera Alta), la qual, al llarg d’enllaços matrimonials, passà als Sorell, comtes d’Albalat.
comtat de l’Alcúdia
Història
Jurisdicció que comprenia l’actual vila de l’l’Alcúdia (Ribera Alta).
La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a Antoni de…
baronia d’Alcàntera
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el poble d’Alcàntera (Ribera Alta).
La baronia fou concedida el 1464 a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d’Albalat i barons de Beneixida