Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Penyafort
El casal senyorial de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos, amb llenços de murs medievals
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona
Montjuïc
Història
Antiga quadra del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), situada al sud de les Gunyoles.
Vilarnau
Història
Antiga domus o casa forta del municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a l’indret conegut modernament pel molí del Racó
.
Existia ja el 1196, que el bisbe autoritzà la construcció al seu costat d’una capella de Santa Maria, que es trobava en ruïnes el 1508 Fou reedificada poc després, i torna a constar com a ruïnosa el 1791
baronia d’Agres i Sella
Història
Jurisdicció que comprenia les viles d’Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa), creada el 1527, quan fou vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d’aquelles viles.
El títol continua dins la mateixa família
Girbals
Història
Antiga quadra del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), existent encara al sXIX, al sud de la vila.
Dosrius
Història
Antiga quadra del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), possessió del monestir de Santes Creus des de mitjan segle XIII fins al 1625.
Dagues
Història
Antiga quadra del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), possessió del monestir de Santes Creus des de mitjan segle XIII fins al 1625.
el Comtat
Història
Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva.
La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats Gairebé tots…
baronia de Castellvell
Armes dels Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…