Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sabartès
La gran casa senyorial que centra la possessió de Sabartès, al terme municipal de Banyeres del Penedès
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Història
Gran casa senyorial del terme de Banyeres del Penedès (Baix Penedès), a l’W del poble.
Fou feta bastir al segle XIX pels Morenés, barons de les Cinc Torres i comtes d’El Asalto
el Papiol
Una masia, amb una vinya en primer pla, al Papiol, dins del terme municipal de l’Arboç en el seu sector Nord
© Fototeca.cat
Història
Antiga quadra del municipi de l’Arboç (Baix Penedès), al N de la vila, a la dreta de la riera de Marmellar.
alqueries dels Moros
Història
Grup de cases del municipi de València (Horta), a la sortida del poble de Benicalap, a l’antic camí de Burjassot.
Miravalls
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès).
Vallfort
Història
Antiga quadra del Baix Penedès, propera a Sant Jaume dels Domenys.
taifa de València
Història
Regne de taifa centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova.
Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma'mūn de…
camí de Trànsits
Història
Camí de circumval·lació de la ciutat de València.
Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, parallela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l’enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el N i el S de l’Horta, tot evitant la ciutat Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat l’antiga estructura ha desaparegut i s’ha convertit en grans avingudes modernes voltades d’edificis sense arbres ni carrils El…
les Drassanes del Grau de la Mar
Interior de les Drassanes del Grau de la Mar , a València
© Fototeca.cat
Història
Edifici de les antigues drassanes de València, a l’est del Grau de València, format per cinc naus suportades per arcs apuntats, molt desfigurat (en dues de les naus hi ha cases superposades).
La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins el 1840
el Raval de València
Història
Antiga moreria de la ciutat de València (Horta), situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanaš o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana).
Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies
Rascanya
Història
Antiga alqueria d’època islàmica del municipi de València, a l’esquerra del Túria, que fou donada el 1237 per Jaume I a Guillem Aguiló.
Al segle XV era posseïda pel canonge Pere d’Orriols, a la mort del qual, el 1404, fou heretada pel monestir de jerònims de Cotalba, els quals li donaren el nom dels Orriols La séquia de Rascanya és la darrera de la vora esquerra del Túria, del qual pren l’aigua, dins el terme de València, amunt de Mislata, creua la séquia de Mestalla prop de l’antic convent de l’Esperança, i travessa, per un pas inferior, el barranc de Carraixet, dins el terme d’Alboraia, dins el qual es perd, vora la costa Disposa de deu files d’aigua