Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
fort de Sant Carles
Història
Antiga fortificació del municipi des Castell (Menorca), auxiliar del gran fort de Sant Felip, que s’assenta damunt la punta de Sant Carles (límit meridional de la bocana del port de Maó i septentrional de la cala de Sant Esteve).
Actualment hi ha un far
Sant Antoni
Façana principal del predi de Sant Antoni
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Història
Predi del municipi de Maó (Menorca), situat damunt la costa septentrional del port de Maó.
Conegut, sota la dominació britànica de l’illa, amb el nom de The Golden Farm , forma la cala de Sant Antoni dividida en dues per una petita punta, on hi ha un desembarcador La casa és un notable edifici del segle XVIII Fou residència de l’almirall Nelson i, segons una tradició no confirmada, també hi feu estada la seva amant, lady Hamilton
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
bisbat de Menorca
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que comprèn l’illa de Menorca i té la capital a Ciutadella.
La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia…
Binixems
Història
Possessió i antiga cavalleria del municipi d’Alaior (Menorca), prop del puig Menor.
A la vora hi ha el santuari i antiga parròquia de Sant Llorenç de Binixems
Binillautí
Història
Possessió i antiga cavalleria del municipi de Maó (Menorca), al nord de la ciutat, prop de la costa, on hi ha la caleta de Binillautí
, amb una petita població de pescadors.
Benissaida
Història
Un dels quatre districtes en què era dividida Menorca en època islàmica.
Correspon aproximadament a l’actual terme de Maó
Benifabin
Història
Un dels quatre districtes en què era dividida Menorca en època islàmica, que correspon aproximadament a l’actual terme des Mercadal.
comanda d’Ascó
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple que tenia com a centre el castell d’Ascó (Ribera d’Ebre).
Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780
fort Marlborough
Aspecte de la muralla del fort Marlborough
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Història
Antic fort complementari del castell de Sant Felip, dins el terme des Castell (Menorca), bastit el 1710, en època anglesa, damunt la cala de Sant Esteve.
Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough