Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Marçal
Història
Quadra del municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça), a la vorera esquerra del barranc de Comacentre.
Té una capella homònima
baronia de Peratallada
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Peratallada (Baix Empordà) i que al s XII ja pertanyia als Peratallada.
El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al s XIX Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
baronia de Verges
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Verges i que comprenia també Bellcaire i la Tallada d’Empordà, que pertangué des del 1418 als vescomtes de Rocabertí i a una línia d’aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori.
Passà als Cardona, i el 1587 fou incorporada a la corona
l’Avellana
Història
Antiga quadra del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), prop de Lasquarri, de la parròquia de la qual depenia.
marquesat d’Artasona
Història
Marquesat concedit el 1803 a José Mariano Pérez de Suelves-Claramunt y de Azlor, senyor de Suelves (Sobrarb) i d’Artasona (Ribagorça).
Passà als Otal i als Goyeneche
Arro
Història
Antiga quadra del terme municipal de Montanui (Ribagorça) situada a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La seva església depenia de la parròquia de Viuet
sepulcre de Favara
El sepulcre de Favara (s II dC)
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l’oest de Favara de Matarranya (Matarranya), dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros
.
Probablement és obra del s II dC Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó a l’interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala