Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Sant Marçal
Història
Quadra del municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça), a la vorera esquerra del barranc de Comacentre.
Té una capella homònima
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
l’Avellana
Història
Antiga quadra del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), prop de Lasquarri, de la parròquia de la qual depenia.
marquesat d’Artasona
Història
Marquesat concedit el 1803 a José Mariano Pérez de Suelves-Claramunt y de Azlor, senyor de Suelves (Sobrarb) i d’Artasona (Ribagorça).
Passà als Otal i als Goyeneche
Arro
Història
Antiga quadra del terme municipal de Montanui (Ribagorça) situada a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La seva església depenia de la parròquia de Viuet
Jurats
Història
Antiga quadra de la parròquia de Portell, al municipi de Sant Ramon (Segarra).
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
baronia de Montcada
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del s XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn.
En morir 1309 Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni 1311 la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV mort el 1381, hagué de donar-la al rei Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona
els Monells
Història
Antiga quadra del municipi de Cervera (Segarra), a l’E de la ciutat.