Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sant Marçal
Història
Quadra del municipi d’Isàvena (Baixa Ribagorça), a la vorera esquerra del barranc de Comacentre.
Té una capella homònima
baronia de Peralta
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, els llocs i castells de Gavasa, Casserres del Castell, Calassanç, Purroi, Montmagastre, Rocafort de Llitera, Pelegrinyó i Sant Esteve de Llitera.
Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli
Perenxisa
Història
Antiga alqueria islàmica del terme de Torrent de l’Horta (Horta del Sud), prop de la serra de Perenxisa (329 m alt.), situada a cavall dels termes de Torrent i de Xiva (Foia de Bunyol), allargada en direcció W-E uns 10 km.
El terreny calcari i totalment desforestat ha estat aprofitat per a l’extracció de pedra per a la construcció del nou curs del Túria Darrerament, i gràcies a la seva proximitat amb importants nuclis de l’Horta, hi han estat fetes diverses urbanitzacions d’estiu
baronia de Beniparrell
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Beniparrell (Horta del Sud), vinculada el 1258, prèvia facultat reial, per Arnau de Romaní i Escrivà.
l’Avellana
Història
Antiga quadra del municipi de Tolba (Baixa Ribagorça), prop de Lasquarri, de la parròquia de la qual depenia.
marquesat d’Artasona
Història
Marquesat concedit el 1803 a José Mariano Pérez de Suelves-Claramunt y de Azlor, senyor de Suelves (Sobrarb) i d’Artasona (Ribagorça).
Passà als Otal i als Goyeneche
Arro
Història
Antiga quadra del terme municipal de Montanui (Ribagorça) situada a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La seva església depenia de la parròquia de Viuet
baronia d’Alcàsser
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’ Alcàsser
(Horta del Sud).
Fou concedida el 1443 a Joan Català i Sanoguera Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres, que la posseeixen actualment