Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Mejà
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Mateu de Bages, al sector nord del terme.
Al s XIX, amb Salo i Claret delsCavallers, formà un municipi
torre d’en Pagès
Història
Antiga torre de defensa de la costa, dins el municipi de Banyuls de la Marenda (Rosselló), al S del cap de l’Abella.
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…
torre de Madaloc
La torre de Madaloc
© Fototeca.cat
Història
Torre de senyals situada al cim del pic de Tallaferro (600 m), sobre l’Albera marítima, al límit dels termes de Cotlliure i de Banyuls de la Marenda (Rosselló).
És d’origen romà o islàmic, i té 30 m d’alçada Ha estat anomenada torre del Diable , lligada a una llegenda de bruixes
torre de la Maçana
Història
Torre de defensa emprada també com a torre de senyals, situada al sector marítim de l’Albera, a 812 m alt, al límit dels termes d’Argelers i de Sureda (Rosselló), a la divisòria d’aigües de la riera de la Maçana i de la de Vallbona.
Fou bastida pels reis de Mallorca al s XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà A la fi del s XVII tenia encara una guarnició de 23 homes
Sobre-roca
Història
Un dels quarters de la ciutat de Manresa, situat a l’extrem NE de l’antiga ciutat, en lloc enlairat, recordat encara pel carrer de Sobre-roca.
S'hi començà a construir al s XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s’obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l’hospital que hi havia El 1956 hom descobrí una de les torres de l’antic portal de Sobre-roca, força ben conservada
baronia de Talamanca
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Talamanca (Bages), que pertangué als Talamanca i passà per enllaç (al s XV) als Aimeric, barons de Rubinat, i als Planella, senyors de Castellnou de Moià, i al s XVII als Amat, marquesos de Castellbell.
torre de Vetera
Història
Antiga torre defensiva medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1 439 m d’altitud, a l’est del puig de l’Estella, al massís de Canigó.
És termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir i de Sant Marçal Rosselló, i de la Bastida Rosselló A l’est de la torre, al vessant meridional del puig de l’Estella prop de 1 778 m alt i dins el terme municipal de Cortsaví, es troben les mines de Vetera , de ferro, dites també els meners de les Índies
vescomtat de Vallespir
Història
Jurisdicció de l’antic pagus del Vallespir i de la regió dels Aspres a l’alt Rosselló.
Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles Rosselló i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló Fou casat amb una Quíxol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 feu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren aleshores…
Valldeperes
Història
Antiga quadra del municipi de Navars (Bages), al sector NW del terme, en terreny trencat (669 m alt.), drenat per la riera de Valldeperes, afluent de l’esquerra del Cardener.
L’església Santa Fe és sufragània de la parròquia de Castelladral