Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
baronia de Rodonyà
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rodonyà (Alt Camp) i que comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut.
Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà Passà per matrimoni 1723 als Vilallonga, senyors d’Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials
els Clapers
© C.I.C - Moià
Història
Antiga quadra del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), a la dreta de la riera de Malrubí.
Queda centrada per la masia homònima Molí del Clapers, Oló © CIC -Moià
Doldellops
Història
Quadra i antiga granja del monestir de Poblet, dins el municipi de Valls (Alt Camp), establerta en una partida donada al monestir el 1154, situada entre la ciutat i el Francolí.
L’abat Ponç de Copons 1316-48 la reformà i construí un notable edifici gòtic Adquirida el 1700 per Joan de Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins el 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una collecció d’art modern
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs El 1716 es…
Manlleu de Selma
Història
Antiga quadra del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
Situada al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar anomenada també riera de Manlleu , la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu , on s’ha format el poble del Pla de Manlleu
sotsvegueria de Moianès
© C.I.C - Moià
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l’Estany n’eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part).
Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
baronia de Vallmoll
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Vallmoll i que comprenia també Bràfim i Nulles (Alt Camp).
Pertangué als Burguès Fou comprada per Gregori de Burguès i de Safortesa mort vers el 1425, i passà per enllaç 1441 als Mataplana, però retornà als Burguès vers el 1502, dels quals passà per matrimoni 1556 als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors 1576, comtes de Savallà, i als Dameto 1801, marquesos de Bellpuig
el Clascar
© C.I.C. - Moià
Història
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja al segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí i el municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu