Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
baronia de Rodonyà
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rodonyà (Alt Camp) i que comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut.
Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà Passà per matrimoni 1723 als Vilallonga, senyors d’Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials
el Raval de Xelva
Història
Antiga moreria de la vila de Xelva (Serrans), que tenia 290 focs el 1609, l’any de l’expulsió dels moriscs.
Era el centre d’una fillola
Doldellops
Història
Quadra i antiga granja del monestir de Poblet, dins el municipi de Valls (Alt Camp), establerta en una partida donada al monestir el 1154, situada entre la ciutat i el Francolí.
L’abat Ponç de Copons 1316-48 la reformà i construí un notable edifici gòtic Adquirida el 1700 per Joan de Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins el 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una collecció d’art modern
baronia d’Andilla
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Andilla (Serrans), concedida per Jaume I el 1237 al seu reboster major, Eiximèn Peres.
A mitjan s XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de l’escriptor…
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
Manlleu de Selma
Història
Antiga quadra del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
Situada al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar anomenada també riera de Manlleu , la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu , on s’ha format el poble del Pla de Manlleu
baronia de Vallmoll
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Vallmoll i que comprenia també Bràfim i Nulles (Alt Camp).
Pertangué als Burguès Fou comprada per Gregori de Burguès i de Safortesa mort vers el 1425, i passà per enllaç 1441 als Mataplana, però retornà als Burguès vers el 1502, dels quals passà per matrimoni 1556 als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors 1576, comtes de Savallà, i als Dameto 1801, marquesos de Bellpuig
baronia de Xulella
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia, a més de Xulella, els llocs de la Llosa del Bisbe i el Villar, als Serrans.
Fou donada el 1274 per Jaume I a Andreu d’Albalat, bisbe de València Des d’aleshores fou una baronia de la mitra valenciana