Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
baronia de Solivella
Vista del castell de Solivella, a la Conca de Barberà
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Solivella (Conca de Barberà), concedida en caràcter ple (civil i criminal) el 1599 al menor Simó Berenguer de Llorac i Castelló.
Passà als Vilalba, òlim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola
Palau del Vallès
Història
Antiga comanda templera situada al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), creada en 1150-60.
Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal
baronia de Montcada
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcada (Vallès Occidental), posseïda des del segle XI pels Montcada, després vescomtes de Bearn.
En morir 1309 Guillema de Bearn, passà al seu nebot Gastó d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet, el qual per un conveni 1311 la cedí al seu cosí, el comte Gastó I de Foix, que la llegà al seu fill, el vescomte Roger Bernat III de Castellbò El fill d’aquest darrer, el vescomte Roger Bernat IV mort el 1381, hagué de donar-la al rei Joan I la incorporà a la corona el 1387, i el 1390 la vengué definitivament a la ciutat de Barcelona
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
Vilanova de Sant Cugat
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), esmentada encara al segle XVIII.
Carbonells
Història
Antiga quadra i torre del municipi de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà).
Canals
Història
Antiga quadra unida al segle XIX al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) a l’oest de Valldoreix.
L’antic castell de Canals, enrunat, passà al segle XIII dels Cervelló al monestir de Sant Cugat l’abat es titulà baró de Canals El centre era l’església desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons
el Cogull
Història
Antiga quadra de la Conca de Barberà, prop de Montbrió de la Marca.
baronia de Rocafort de Queralt
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocafort (Conca de Barberà).
Constituïda el 1370 quan el noble Dalmau de Queralt i de Rocabertí quan obtingué, per venda de Pere III el Cerimoniós , la plena jurisdicció del castell termenat de Rocafort El segle XV la baronia passà, per successió, dels barons de Queralt als Centelles, comtes d’Oliva El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El…