Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Rosanes
Història
Gran casal fortificat, antiga domus, del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), al sud de la vila, a la dreta del Congost.
Hom l’ha anomenat castell de Rosanes els seus senyors prengueren el cognom Rosanes
Santa Eulària
Història
Uns dels quartons en què era dividida Eivissa del s XIII al XIX.
En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona i això explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab N'era el centre Santa Eulària del Riu
Corbella
Història
Antiga quadra agregada al segle XIX al municipi del Talladell (Urgell).
Cabestany
Història
Antiga quadra del municipi de Tàrrega (Urgell), que al sXIX formà part del municipi de Riudovelles.
baronia de Granollers
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà.
Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu
vescomtat de l’Alt Urgell
Història
Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell.
Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò
Alhauec
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta catalana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou elegida a un dels quatre termes restants
Algarb
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó de ses Salines d’Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau