Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
baronia de les Planes
Escut de la baronia de les Planes
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Història
Jurisdicció senyorial centrada a la casa forta del mateix nom que comprenia els antics llocs de les Planes i de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental).
El terme, configurat com a quadra al llarg del segle XI, consta ja documentat com a baronia vers el 1259 en plets de Tomàs de Goscons contra els Gualba i Monclús primer i els Cabrera posteriorment Al final del segle XIII passà als Arquer de Goscons, fins al començament del XIX
quadra de Sant Esteve
Història
Antiga quadra del municipi de Reus (Baix Camp), que formà part de l’antic municipi del Territori de Tarragona
.
Rosanes
Història
Gran casal fortificat, antiga domus, del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), al sud de la vila, a la dreta del Congost.
Hom l’ha anomenat castell de Rosanes els seus senyors prengueren el cognom Rosanes
torre de Porquerola
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), 1 km al N de les ruïnes de Miramar.
torre de Pinós
Història
Antiga torre de defensa del municipi de Granollers (Vallès Oriental), enlairada a 224 m alt., al NE del terme.
torre dels Penyals
Història
Antiga torre de defensa de la costa, al S del terme de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a ponent de la punta dels Penyals, propera a les ruïnes de Miramar.
baronia de Montbui
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montbui
(Vallès Oriental).
El 1381 fou venuda per l’infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona El 1408 el rei Martí I la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490 Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al s XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s’intitularen barons de Montbui
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
torre de Fluvià
Castell de Fluvià, Sant Esteve de Palautordera
© Fototeca.cat
Història
Casa aloera, dita modernament castell de Fluvià, al peu del vessant sud-oriental del Montseny, dins el terme de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins El 1154 hi era ja establerta la família Palau que hi tenia dret de farga per matrimoni passà als Torrelles al s XIV i als Fluvià al XV