Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
quadra de Sant Esteve
Història
Antiga quadra del municipi de Reus (Baix Camp), que formà part de l’antic municipi del Territori de Tarragona
.
torre dels Penyals
Història
Antiga torre de defensa de la costa, al S del terme de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a ponent de la punta dels Penyals, propera a les ruïnes de Miramar.
torre de Porquerola
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), 1 km al N de les ruïnes de Miramar.
Cabicerans
Història
Quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al terme separat de Claret.
Llania
Història
Antiga quadra del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situada al N del poble d’Hortoneda de la Conca.
la Casablanca
Història
Antiga quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al SW del terme de Claret, prop de Puigverd de Talarn.
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
Masmunter
Història
Quadra i antic terme del municipi de Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp); depenia de l’Arbocet.
Margarit
Història
Antiga quadra del municipi de Talarn (Pallars Jussà), al límit amb el terme de Tremp.
Miravet
Història
Antiga quadra del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall de Bellera, que formà el s XIX un municipi amb el poble de Cadolla.