Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Talarn
Història
Antiga quadra del municipi dels Plans de Sió (Segarra), al NW del poble de les Pallargues, al límit amb els termes de Torrefeta i Florejacs i d’Ossó de Sió (Urgell).
Saportella
Història
Antiga quadra del municipi de Granyanella (Segarra), a la vora del riu d’Ondara, prop de la Curullada, centrada en l’antiga torre de Saportella, un molí de planta quadrada amb torres cilíndriques en tres dels angles, encara habitat, i amb l’aspecte d’una construcció del s XVI.
L’any 1333 pertanyia a Tomàs de Saportella
els Monells
Història
Antiga quadra del municipi de Cervera (Segarra), a l’E de la ciutat.
Canelles
Història
Antiga quadra del municipi de l’Aranyó (Segarra), al S del terme.
baronia de Biosca
Història
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca (Segarra) i que a mitjan s XVI pertanyia als Camporrells.
El 1709 passà als Delpàs, i al s XIX als Iglésies
l’Alcaissia
Història
Antiga alqueria del terme municipal de Sollana (Ribera Baixa), entre aquesta vila i la d’Almussafes, prop de l’Albufera.
Fou donada per Jaume I als montpellerins que l’acompanyaren a la conquesta de València
Jurats
Història
Antiga quadra de la parròquia de Portell, al municipi de Sant Ramon (Segarra).
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
Masdenforn
Història
Antiga quadra i parròquia del municipi de Biosca (Solsonès), al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Sallent.
L’església era dedicada a sant Miquel Fou de la senyoria dels marquesos de Gironella