Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
quadra de Sant Joan
Història
Antiga quadra del municipi d’Aiguaviva (Gironès), centre de la casa templera (després hospitalera) del Temple de Santa Magdalena.
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…
sotsvegueria de Moianès

Vista de la sots-vegueria de Moianès
© C.I.C - Moià
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l’Estany n’eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part).
Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…
fort de Caputxins
Història
Un dels forts, el més meridional, que defensava la ciutat de Girona.
Fou construït al s XVIII a l’extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l’Onyar, davant el Montilivi, a l’antic convent caputxí en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Conestable al s XVII Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça
torre Gironella
Història
Antiga fortificació de la ciutat de Girona, situada al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del palau del bisbe.
Esmentada ja el 1190, era la més important i la més alta de les torres gironines s’esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411 en la guerra civil del s XV sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467 Fou feta volar per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat en resten les ruïnes
comtat de Girona

Mapa del comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
la Força Vella

Vista aèria del recinte fortificat de la Força Vella de Girona, presidit per la mola de la catedral amb el passeig arqueològic en primer terme
© Fototeca.cat
Història
Recinte emmurallat de Girona, coincident amb l’emplaçament de la població romana.
De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses
el Clascar

Aspecte del Clascar (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Història
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja al segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí i el municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu
els Clapers

Masia els Clapers (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C - Moià
Història
Antiga quadra del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), a la dreta de la riera de Malrubí.
Queda centrada per la masia homònima Molí del Clapers, Oló © CIC -Moià