Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
el Garrut
Història
Nom popular del cementiri municipal de Lleida construït el 1809 al sector de l’horta a l’esquerra del Segre.
els Clapers
Masia els Clapers (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C - Moià
Història
Antiga quadra del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), a la dreta de la riera de Malrubí.
Queda centrada per la masia homònima Molí del Clapers, Oló © CIC -Moià
vegueria de Manresa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya, que comprenia bàsicament la comarca del Bages, amb el Moianès i el Lluçanès.
Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs El 1716 es…
sotsvegueria de Moianès
Vista de la sots-vegueria de Moianès
© C.I.C - Moià
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia els termes de Moià, Rodors, Ferrerons, Marfà, Calders, Monistrol de Calders, Viladecavalls, Santa Coloma Sasserra i Castellar (Castellterçol, Granera i l’Estany n’eren exclosos i Collsuspina no en formà mai part).
Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
Vinferri
Història
Antiga quadra del municipi de Juneda (Garrigues), a l’W de la vila, pràcticament envoltada pels termes de Torregrossa (Pla d’Urgell), els també garriguencs de Castelldans i les Borges Blanques, i Puigverd de Lleida (Segrià).
En resta l’església de Sant Jordi de Vinferri
la Banqueta
Història
Via de Lleida, entre el nucli urbà i el Segre, a l’antic areny del riu, damunt un mur de contenció.
El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s XVIII 1787-94, n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l’interior de la ciutat Fins al s XV hi passà la canalització de la séquia d’Alcarràs, la qual li donà el nom
el Clascar
Aspecte del Clascar (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Història
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja al segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí i el municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu