Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
el Soler i Grifé
Història
Antiga quadra del municipi de Navès (Solsonès), formada per les masies de Grifé i del Soler de Gramoneda
.
quadra de Sant Joan
Història
Antiga quadra del municipi d’Aiguaviva (Gironès), centre de la casa templera (després hospitalera) del Temple de Santa Magdalena.
Vilaprinyó
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), dins el terme de Ceuró.
fort de Caputxins
Història
Un dels forts, el més meridional, que defensava la ciutat de Girona.
Fou construït al s XVIII a l’extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l’Onyar, davant el Montilivi, a l’antic convent caputxí en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Conestable al s XVII Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça
Buida-sacs

Pont i molí de Buida-sacs sobre el Cardener, a Clariana de Cardener (Solsonès)
© Fototeca.cat
Història
Antiga quadra del municipi de Clariana de Cardener, al Solsonès, situada al límit amb el terme de Cardona, a la vall del Cardener.
Al s XIX formà un sol terme amb la quadra de Borrelles
Borrelles
Història
Antiga quadra del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès) que fou agregada a la de Buida-sacs
.
Albereda
Història
Antiga quadra del municipi de Navès (Solsonès), situada a l’W dels plans de Navès.
És drenada pel torrent d’Albereda , que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener al pantà de Sant Ponç Havia estat un castell pertanyent al s XVIII a la Universitat Literària de Solsona A l’edat mitjana, l’església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius al s XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès
torre Gironella
Història
Antiga fortificació de la ciutat de Girona, situada al vèrtex oriental i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del palau del bisbe.
Esmentada ja el 1190, era la més important i la més alta de les torres gironines s’esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411 en la guerra civil del s XV sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467 Fou feta volar per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat en resten les ruïnes
comtat de Girona

Mapa del comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…