Resultats de la cerca

Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany

Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma'mūn de…

Fou urbanitzat el 1912 com a segona ronda de la ciutat, parallela a la primera, formada per les avingudes sorgides de l’enderrocament de les antigues muralles, seguint un camí anterior que comunicava el N i el S de l’Horta, tot evitant la ciutat Inicialment es trobava fora del nucli urbà, amb gran amplària, vorejat de grans arbres i amb uns carrils de ferro per a la circulació de carros El creixement urbà ha enclòs per complet el camí dins el nucli de la ciutat l’antiga estructura ha desaparegut i s’ha convertit en grans avingudes modernes voltades d’edificis sense…

Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell

Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…

La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins el 1840

És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972

Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies

Al segle XV era posseïda pel canonge Pere d’Orriols, a la mort del qual, el 1404, fou heretada pel monestir de jerònims de Cotalba, els quals li donaren el nom dels Orriols La séquia de Rascanya és la darrera de la vora esquerra del Túria, del qual pren l’aigua, dins el terme de València, amunt de Mislata, creua la séquia de Mestalla prop de l’antic convent de l’Esperança, i travessa, per un pas inferior, el barranc de Carraixet, dins el terme d’Alboraia, dins el qual es perd, vora la costa Disposa de deu files d’aigua