Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Santa Eulària
Història
Uns dels quartons en què era dividida Eivissa del s XIII al XIX.
En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona i això explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab N'era el centre Santa Eulària del Riu
baronia de Sales
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Sales (Garrotxa) que comprenia, a més, els llocs i parròquies de Toralla, Sadernes, Entreperes, Gitarriu i Monteia.
Apareix amb aquesta denominació vers la fi del s XIII, quan era una possessió dels Rocabertí, dels quals passà, per venda, als Cornellà vers el 1338 i als Malart 1360 i per successió d’aquests darrers als Alemany de Bellpuig vers el 1610 Des del començament del s XVIII hi hagué plets per la baronia, de la qual s’anomenen senyors, per una part, els Ros, els Hortafà i els Miró, i per l’altra els Llupià i els Cotoner, marquesos d’Ariany
es Pla de Vila
Història
Un dels quartons d’Eivissa constituït pel pla que envolta la capital; la seva jurisdicció fou repartida entre els senyors dels altres quartons.
Fou una continuació del terme de l’Eivissa àrab conegut per Alhauec i un cinquè quartó que no desaparegué del tot
baronia de Bestracà
Història
Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà (Garrotxa), concedida per Pere III vers el 1365 al seu conseller Pere Blau, senyor d’Oltrera.
Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Benissàmit
Història
Un dels districtes en què era dividida Eivissa en època islàmica, corresponent al posterior quartó de Balansat
..
vescomtat de Bas
Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155, Agalbursa, que…
Balansat
Història
Un dels cinc quartons en què fou dividida Eivissa del s XIII al XIX, la capital del qual era el lloc de Sant Miquel de Balansat
.
Es formà amb una gran part de l’antic districte islàmic de Benissàmit i una part del de Portumany correspon en part a l’actual terme municipal de Sant Joan d’Eivissa i en part al de Sant Antoni de Portmany
Alhauec
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó d’es Pla de Vila, posterior a la conquesta catalana, el qual, per a efectes de senyoria, fou dividit en quatre parts, cada una de les quals fou elegida a un dels quatre termes restants
Algarb
Història
Un dels cinc termes en què era dividida l’illa d’Eivissa, extramurs de la Vila, en època islàmica.
Correspon al quartó de ses Salines d’Eivissa, posterior a la conquesta catalana, el qual fou assignat, per sorteig, a Guillem de Montgrí
Juvinyà
Vista de la casa forta de Juvinyà i del nucli antic de Sant Joan les Fonts, amb el Fluvià a primer terme
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa forta, romànica, del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble.
És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972