Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Salvador Magrinyà
Física
Història
Militar
Físic i militar.
Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions Publicà una Metódica instrucción de guías para las maniobras de infantería 1821
Francisco Javier Ferraz y Cornel
Història
Militar
Militar castellà.
Es destacà durant la guerra del Francès en derrotar el general francès Robert a Amposta Collaborà en la defensa de Tarragona Durant el Trienni Liberal fou capità general de Catalunya 1822, i el 1835 ho fou de València dimití arran de la revolta d’aquell any
Jeroni Tarrés
Història
Cap de la policia coneguda per ronda d’en Tarrés
.
Practicava el proxenetisme i la usura Detingut i processat a causa de la seva participació en l’assassinat de Francesc Tubert, Ros d’Espolla , a Premià de Dalt 1851, passà per les presons de Barcelona, Tarragona i Ceuta Participà com a voluntari en la guerra d’Àfrica, on morí
Jesús Gil i Calpe
Història
Erudit.
Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista Archivo de Arte Valenciano Collaborà assíduament al Diario de Valencia i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia 1924
Lluís Prunés i Sató
Història
Política
Polític.
Dedicat al comerç, ingressà a Esquerra Republicana i fou alcalde de Manresa 1931-32, governador civil de Girona 1932 i comissari de la Generalitat a Tarragona 1934 Conseller d’economia i agricultura 1936, en esclatar la guerra civil passà a la conselleria de treball durant pocs dies S'exilià el 1939
quadra de Sant Esteve
Història
Antiga quadra del municipi de Reus (Baix Camp), que formà part de l’antic municipi del Territori de Tarragona
.
Eugeni Giral i Quintana
Economia
Història
Sociologia
Economista i publicista, professor de l’Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
És coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre 1967 i de L’economia a la regió de Tarragona , i també, de La població catalana , publicat com a apèndix de l’edició catalana de La població 1964 d’Alfred Sauvy Collaborà en l’obra collectiva Economia crítica Una perspectiva catalana 1972
Berenguer I de Narbona
Història
Vescomte de Narbona, fill de Ramon I i oncle probable de la comtessa Elisabet, primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Es casà 1010 amb Garsenda, filla de Bernat Tallaferro, comte de Besalú Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en el cas que fos reconquerit Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona
Miquel dels Sants Cunillera i Rius
Història
Política
Metge i polític.
Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra
Pere Morràs
Història
Militar
Militar.
El 1697 participà, com a capità, en la defensa de Barcelona contra l’exèrcit francès El 1704 passà al bàndol austriacista i fou ascendit a coronel pel rei arxiduc Carles III Lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó i al Camp de Tarragona El 1713 fou evacuat i passà a Viena, on més tard es féu monjo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina