Resultats de la cerca

Advocat, el 1848 fou successivament ministre d’instrucció pública i d’agricultura i comerç S'acostà a Cavour 1850, del qual fou ministre de gràcia i justícia 1853-55 Ocupà el ministeri de l’interior 1855-58 i rompé amb Cavour poc després El 1862 i el 1867 fou primer ministre La seva actitud en la Qüestió Romana l’obligà a dimitir

Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un govern de…

Advocat republicà i patriota, amb Tommaseo dirigí a Venècia el moviment nacional que féu capitular els austríacs i proclamà la República, de la qual fou president 1848 Després de la derrota de l’exèrcit sard a Novara 1849, rebutjà l’armistici i, investit de poders dictatorials, dirigí la resistència de Venècia, assetjada pels austríacs Hagué de capitular, i fugí a París, on continuà les seves activitats polítiques

Diputat des del 1919 i secretari del partit socialista 1924, fou un dels caps de l’oposició parlamentària a Mussolini El seu assassinat per milicians feixistes provocà revoltes arreu del país, que donaren peu que Mussolini suprimís les darreres llibertats polítiques Els assassins de Matteotti foren jutjats el 1947 i condemnats a presó

Jurista, fou catedràtic de les universitats de Pavia, Perusa, Càller, Sàsser on fou rector i Roma Membre del Partito Popolare Italiano , en l’etapa feixista organitzà la Democràcia Cristiana a Sardenya, tot treballant per la seva autonomia política, aconseguida per llei 1944 Diputat democratacristià, fou ministre diferents vegades i dues president del consell de ministres Essent-ho d’agricultura 1946-51 elaborà la reforma agrària que posà fi al latifundisme President de la república, el 1962, dimití per motius de salut el 1964 És autor de múltiples obres jurídiques

Primer marquès Tanucci Conseller de Carles, duc de Parma, quan aquest esdevingué el rei Carles VII de Nàpols, n'inspirà i serví l’absolutisme i en fou el secretari de justícia 1752, d’estat i de la casa reial 1754 En heretar Carles el tron espanyol 1759, formà part del consell de regència de Ferran I de les Dues Sicílies Més tard fou primer ministre d’aquest i, com a tal, seguí la seva política regalista i afavorí la signatura del tractat del 1761 amb França Fou destituït 1776 per instigació de la reina, Maria Carolina, que era proaustríaca

Treballava de tipògraf a Londres i, assabentat de les persecucions que els anarquistes sofrien a la península Ibèrica procés de Montjuïc, decidí d’atemptar contra Antonio Cánovas del Castillo, cap del govern espanyol A París rebé ajut econòmic de Henri Rochefort i dels insurgents cubans Anà a Madrid, on fingí d’ésser periodista, i seguí Cánovas al balneari de Santa Águeda Àlaba, on l’assassinà disparant-li tres trets 8 d’agost de 1897 Fou condemnat a mort i executat a garrot

Inventà un espectroscopi de prismes de visió directa, i fou el primer a utilitzar els punts estigmàtics del dioptre esfèric, amb què donà la idea de l’objectiu d’immersió Construí l’equatorial de l’observatori de Florència de 285 mm d’obertura Amb els seus instruments observà els corrents protoplasmàtics el 1822 descobrí el tub pollínic, i el 1830 seguí el seu descens en l’estil i l’ovari Publicà aquestes observacions en el recull Osservazioni microscopiche sopra varie piante

Lluità a sou del papa 1478, al servei de la família Orsini 1496 i també a sou del rei Ferran II de Catalunya-Aragó 1503 contra les tropes franceses en les lluites pel regne de Nàpols El 1507 passà definitivament al servei de Venècia En la batalla d’Agnadello 1509 caigué presoner dels francesos, i el 1513 obtingué la llibertat Encara al servei de Venècia, entrà militarment en el joc de les aliances internacionals venecianes i contribuí a la victòria francesa de Marignano 1515 contra els suïssos

Fou governador d’Eritrea 1892, on exercí un poder dictatorial Es distingí per la seva experiència en accions punitives i de repressió, especialment contra els tigrins Abissínia 1894-95 El 1896 fou considerat principal responsable de la desfeta d’Adua i processat per un tribunal militar d’Asmara Absolt, es retirà a la vida civil