Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Pere Joan Morell i Rullan
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor.
Doctor en drets, fou jutge de Manacor 1821, diputat a corts 1837-38, 1838-39, membre de la Societat d’Amics del País i catedràtic a l’Institut Balear Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública 1834 i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad 1839
Jordi de Vilallonga i Velasco
Història
Militar
Militar.
Segon comte de sa Cova, fill i successor del primer cavaller de Sant Joan Assolí el grau de tinent general i fou conseller de guerra del rei Felip V, procurador reial de Mallorca i virrei interí del Perú
Marià Madremany i Calataiud
Història
Erudit.
Nebot del paborde Vicent Calataiud Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat, fins que, el 1807, obtingué un benefici a la parròquia de Sant Bartomeu de València Fou secretari de la inquisició de València des del 1807, i més tard 1819, fiscal del mateix tribunal de Mallorca A més de diverses obres publicades amb pseudònim, és autor del valuós Tratado de la nobleza de la Corona de Aragón 1788 i d’un Discurso sobre la segunda cosecha de seda, sus ventajas, sus inconvenientes 1787
Luis Roberto de Lacy y Gautier
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític liberal.
Fill del militar irlandès al servei d’Espanya Patricio de Lacy y Gould, entrà de molt jove a l’exèrcit era oficial a 14 anys participà com a capità a la Guerra Gran El 1799 fou enviat a les Canàries desavinences amb els seus caps, que arribaren a la insubordinació, li costaren un any de presó a Cadis i l’expulsió de l’exèrcit Se n'anà a França, i ingressà en la legió irlandesa, amb la qual lluità a Alemanya Havent-se traslladat a Espanya, desertà i tornà a l’exèrcit espanyol Capità general de Catalunya 1811-13, intentà de reorganitzar l’exèrcit després de la pèrdua de Tarragona Basà la…
Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà
Història
Militar
Militar.
Quart marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau i comanador de Bastimentos de Montiel a l’orde de Sant Jaume 1786 Fill i successor de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Assolí el grau de tinent general el 1791 i fou governador i capità general de Mallorca 1793-96 El 1759 havia contret primer matrimoni amb Mercedes de Avellaneda y Arias del Castillo, marquesa de Valdecañas i de Torremayor
Bartomeu Salvà i Salvà
Filosofia
Història
Lul·lista.
Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica 1935, publicà —entre el 1946 i el 1955— alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Libre “de Benedicta tu in mulieribus" , contra l’opinió de Salvador Galmés
Bonaventura Armengual
Filosofia
Història
Lul·lista.
Guardià dels convents franciscans d’Alaior, Ciutadella i Alcúdia i definidor de l’orde, escriví l' Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli 1643, afegit, dos anys després, a l’edició de l' Ars generalis ultima de Francesc Marçal L’autor hi reivindicà l’ortodòxia de Llull Escriví, també, De rebus Majoricarum , obra perduda, i l' Epítome del reino baleárico , inclòs per Damián Cornejo a la Crónica seráfica 1686
Felip de Baranda i Caixigal
Història
Militar
Literatura
Militar i poeta en castellà.
Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims
Henri d’Espagnac
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar llenguadocià, segon marquès d’Espanha.
Com a gran senescal de Comenge, Coserans i Nebosan convocà i presidí a Muret la darrera assemblea dels Estats Generals 1789 Ascendit a mariscal de camp 1791, emigrà i lluità contra la República Francesa Oferí els seus serveis a Carles IV d’Espanya i s’establí 1793 a Mallorca En la guerra Gran participà en la campanya del Rosselló
Mateu Martí i Miquel
Història
Lliurepensador, conegut com a Ateo Martí.
De posició benestant, estigué afiliat al partit socialista en 1919-23, i posteriorment collaborà activament amb els comunistes fou el primer director de Nuestra Palabra , el 1931, i candidat per aquest partit a les eleccions de diputats a corts del 1933 i els anarquistes en especial Cultura Obrera Francmaçó i anticlerical, fou l’organitzador de la Lliga Laica a Mallorca agost-novembre del 1930, i fundà i dirigí el periòdic Sotana Roja 1931 Fou afusellat l’any 1937
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina