Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
putsch de Munic
Història
Intent d’insurrecció contra la República de Weimar protagonitzada per Adolf Hitler al capdavant del Partit Nacionalsocialista Alemany (NSDAP), que tingué lloc els dies 8 i 9 de novembre de 1923 a Munic.
El fort creixement del partit nazi, amb més de 50000 membres aquest any, que incloïa també un cos de tropes d’assalt, les SA Sturmabteilung, el collapse econòmic en què es trobava sumida la República de Weimar i la consegüent amenaça de descomposició arran d’un estat de violència generalitzada constituïen el context que afavorí la temptativa de presa del poder a través d’un cop insurreccional Hi contribuí, també, l’exemple reeixit de la marxa sobre Roma de Benito Mussolini de l’any anterior Els mesos anteriors, Hitler planejà la presa del poder mitjançant un cop de força amb tres prominents…
acord de Munic
Història
Pacte subscrit a la nit del 29 al 30 de setembre de 1938 pels caps de govern d’Alemanya (Hitler), Itàlia (Mussolini), França (Daladier) i la Gran Bretanya (Chamberlain), sense intervenció del govern de Praga, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit supervisat internacionalment; però, abans que aquest es pogués celebrar, l’exèrcit alemany ocupà el territori (1 d’octubre de 1938).
Maximilià III Josep de Baviera
Maximilià III Josep de Baviera en una pintura de Georges Desmarées
DP
Història
Elector de Baviera (1745-77).
Succeí el seu pare, Carles Albert VIII, en l’electorat de Baviera, però renuncià la corona imperial tractat de Füssen, 1745 Fou un governant illustrat, i fundà l’Acadèmia de Ciències de Munic 1759 En morir, sense fills, es desencadenà la guerra de Successió de Baviera 1777-79
Ernst Röhm
Història
Militar
Política
Militar i polític alemany.
Participà en la Primera Guerra Mundial i en el putsch de Munic 1923 i s’exilià a Bolívia 1924-30 En tornar a Alemanya comandà les SA 1931 i fou ministre sense cartera de Hitler 1933 L’enfrontament amb l’exèrcit per la pretesa integració de les SA a la Reichswehr 1934 provocà la seva caiguda, i fou executat per ordre de Hitler
Maximilià II Josep de Baviera
Història
Rei de Baviera (1848-64).
Ocupà el tron en abdicar el seu pare, Lluís I S'oposà a la unificació d’Alemanya sota l’ègida de Prússia i fou partidari de la reunió dels petits estats alemanys com a tercera força enfront d’Àustria i de Prússia
Maximilià II Manuel de Baviera
![](/sites/default/files/media/FOTO/WK_Maximilia_II_Manuel_Baviera.jpg)
Maximilià II Manuel de Baviera en una pintura de Joseph Vivien
DP
Història
Elector de Baviera (1679-1726).
Lluità contra els turcs 1688-1689 Governador dels Països Baixos 1691-99, fundà la Reial Companyia dels Països Baixos 1698 per al comerç amb les Índies i Àfrica Després de la mort del seu fill Josep Ferran 1699, designat hereu de Carles II d’Espanya, s’alià amb Lluís XIV de França en la guerra de Successió Desposseït dels seus estats a causa de la derrota de Blenheim 1704, els recobrà gràcies als tractats de Rastadt 1714 i Baden 1715
Maximilian-Joseph de Garnerin
Història
Política
Polític bavarès, comte de Montgelas.
Conseller i ministre de Maximilià Josep, elector de Baviera, efectuà nombroses reformes Aliat de Napoleó 1806, aconseguí que el seu sobirà es convertís en rei Maximilià I Josep de Baviera Promulgà la constitució del 1808, però l’oposició del clergat i de la noblesa li féu prendre una línia dura i dictatorial
Lluís IV
![](/sites/default/files/media/FOTO/WK_Lluis_IV.jpg)
Lluís IV
DP
Història
Emperador romanogermànic (1328-47), duc de l’Alta Baviera (1294-1347), rei de Romans i de Germània (1314-16) i rei d’Itàlia (1327-47).
Fill de Lluís II el Sever, duc de l’Alta Baviera, en morir l’emperador Enric VII disputà la corona al duc FredericI d’Àustria, el qual derrotà i empresonà a Mühldorf 1322 El 1325 l’alliberà, després d’obtenir la seva renúncia al tron Però el papa Joan XXII no acceptà l’acord i excomunicà Lluís Aquest féu elegir l’antipapa Nicolau V, el qual coronà a Roma 1328 Tornat a excomunicar per Climent VI 1346 i enemistat amb els prínceps i electors alemanys, fou destronat el 1346 Morí d’una caiguda de cavall quan preparava el contraatac
Bernhard Bischoff
Escriptura i paleografia
Història
Literatura
Medievalista i paleògraf.
Professor de paleografia a la Universitat de Munic, fou el continuador de l’escola de Ludwig Traube i de Paul Lehmann És autor de nombrosos estudis, els principals aplegats en Mittelalterliche Studien 1981, i d’un important manual de paleografia, Paläographie des romischen Altertums und des abendländischen Mittelalters 1979
Hans Jochen Vogel
Història
Política
Polític alemany.
Membre de les Joventuts Hitlerianes en l’adolescència, el 1943 abandonà els estudis de dret a la Universitat de Munic per allistar-se a la Wehrmacht i evitar ser destinat a les SS Combaté al front italià, on fou ferit El 1946 reprengué els estudis de dret, i es graduà el 1948 per la Universitat de Marburg Doctorat el 1950, treballà per als serveis jurídics del land de Baviera El 1950 ingressà al Partit Socialdemòcrata SPD Alcalde de Munic 1960-72, obtingué una gran popularitat en aquest càrrec, i transformà a fons la ciutat per als Jocs Olímpics del 1972 Aquest any encapçalà la candidatura…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina