Resultats de la cerca

D’origen aristòcrata, intentà la independència de la Ucraïna occidental respecte a Polònia i Rússia i se sotmeté als turcs El 1676, però, una intervenció russa l’obligà a acceptar la sobirania de Moscou

La seva política consistí a ajudar successivament els partidaris dels turcs i els dels russos Féu costat al tsar Pere el Gran al començament de la guerra contra Suècia però, amb la intenció d’assegurar la independència d’Ucraïna, signà un acord amb el rei de Suècia Carles XII Tot i que molts cosacs el seguiren, fou vençut, juntament amb els suecs, a Poltava 1709, fracàs que agreujà la dependència ucraïnesa de Rússia

Fill d’un obrer metallúrgic, a vint anys fou vicepresident del soviet rural dels Urals 1927-30, el 1931 s’adherí al PCUS i el 1937 entrà dins el comitè regional de Dniprodzeržyns’ke Durant la Segona Guerra Mundial ascendí a coronel 1941 i a major general 1943, i esdevingué comissari polític del IV front d’Ucraïna 1942-45 El 1950 fou nomenat primer secretari del comitè central del partit comunista de la República de Moldàvia Membre del comitè central del PCUS 1952, en fou secretari diverses vegades 1952-53 1956-60 1963 Entrà al praesidium el 1957 Del 1960 al 1964 i del 1977 al…

Contribuí a fundar, l’any 1929, l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos OUN, als territoris d’Ucraïna ajuntats a Polònia el 1919 L’any 1936, ja president de l’OUN, fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de presó perpètua Caiguda Polònia el 1939, pogué fugir i reorganitzar les activitats de l’OUN i el 1941 n'esdevingué president general Decidí llavors estendre les activitats de l’organització als territoris ucraïnesos de l’URSS, on el 30 de juny hom proclamà el restabliment de la independència Bandera fou detingut temps després per la Gestapo, i a la fi del 1944…

Fora d'aquest país destaquen, en primer lloc, les comunitats ucraïneses als diversos estats sorgits de l’antiga URSS, especialment a Rússia prop de 2 milions, Moldàvia 370000, el Kazakhstan 330000, Bielorússia 130000, els països bàltics 130000 i l’Uzbekistan 100000 Hi ha també ucraïnesos en zones de Polònia 230000, Romania 63000 i Eslovàquia 32000 frontereres amb l’actual estat d’Ucraïna De la diàspora, destaquen sobretot les comunitats del Canadà 250000 i dels EUA 150000 Els ucraïnesos pertanyen a l’Església ortodoxa ucraïnesa dependent del patriarcat de Moscou o són catòlics de…

S'establiren al Dnièper inferior, i per això reberen el nom de zaporoges ‘més enllà de les cascades del Dnièper’ Tingueren el quarter central sič a l’illa de Khortica, davant la qual sorgí la ciutat d’Aleksandrovsk, anomenada posteriorment Zaporíjia La història d’aquests cosacs marcà profundament la història posterior d'Ucraïna, amb la qual, pràcticament, s’identifica

Fou designat secretari de l’emperadriu Caterina II i prengué part en els acords secrets amb l’emperador d’Àustria Josep II El 1787 fou designat primer mandatari de relacions exteriors Menà una política pacificadora, àdhuc amb la França revolucionària

Estudià a la Universitat de Kíev En ajudar els jueus perseguits a Rússia 1905, fou enviat a la Sibèria El 1907 fugí a Palestina, on fundà, amb Ben Gurion, l’organització armada sionista Ha-Šomer i l’Agència Jueva 1929 Signà la declaració d’independència d’Israel En el parlament israelià 1949 representà el Mapai partit dels treballadors socialistes El 1952, el 1957 i el 1962 fou president de la república

Exponent del moviment socialista del primer terç del s XX, fou animadora de la Segona Internacional a tot Europa A Itàlia compartí amb Mussolini la direcció de la revista Avanti El 1917 tornà a l’URSS on esdevingué un dels quatre primers secretaris de la Tercera Internacional A causa dels seus desacords amb els dirigents del Komintern, abandonà la Internacional Comunista cap al 1922 Els anys següents residí a París i a Nova York, on publicà alguns llibres, i el 1947 tornà a Itàlia, on continuà interessant-se pels problemes del moviment socialdemòcrata internacional

Membre del partit bolxevic des del 1903, participà a la Revolució del 1917 i a la guerra civil i fou comissari del poble, de l’exèrcit i de la marina 1925-40 Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Leningrad Fou vicepresident del consell de comissaris del poble 1947-53 i president del praesidium del soviet suprem 1953-60 Acusat de fer activitats contra el partit, fou separat dels seus càrrecs 1961