Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
consell general d’indústria
Història
Organisme creat per a cada sector industrial pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936.
Els consells generals d’indústria tenien dues finalitats possibilitar el reagrupament de les empreses collectivitzades per sectors de producció i facilitar la comunicació del Consell d’Economia amb les unitats productives El primer a crear-se fou el de la indústria química pel març de 1937 la resta foren creats l’octubre del mateix any Havien d’ésser constituïts per 4 tècnics, 4 membres dels consells d’empresa, 8 representants dels sindicats, i eren presidits pel vocal del ram en el Consell d’Economia Al si de cada consell general es constituí un comitè executiu d’indústria ,…
Co-hong
Història
Grups de firmes mercantils xineses autoritzades pel govern a comerciar a Canton amb els comerciants procedents d’Occident, abans que la primera guerra de l’Opi (1839-42) ampliés les possibilitats de comerciar dels mercaders estrangers amb la Xina.
El terme prové de la corrupció del mot xinès kung-hang ‘empresa collectiva’
Consell de Relacions Internacionals de la Generalitat
Història
Organisme constituït a Barcelona l’any 1938 a fi de garantir que l’aplicació del decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936 a les empreses amb capital estranger no lesionaria els interessos d’aquest.
Era integrat per representants de les indústries amb aportació estrangera, i havia de discutir amb els consells d’empresa els termes de la indemnització
redreç
Història
Acció destinada a sanejar les finances d’una corporació.
Donà nom especialment a la política empresa per Ferran II de Catalunya-Aragó al darrer terç del s XV, de reforma de les corporacions públiques catalanes
Asnar I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó i d’Urgell-Cerdanya (~809-820).
Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar Amb el nomenament del…
Pedro de Ursúa
Història
Conqueridor navarrès.
Governador de Bogotà 1545, colonitzà i repoblà part de l’altiplà El 1560 inicià una expedició cap a l’interior del continent en cerca d' Eldorado La mala organització de l’empresa provocà un motí dirigit per Lope de Aguirre, i fou assassinat
Alula
Història
Ras del Tigre.
Gendre del negus Joan IV Es revoltà contra Menelik II després que aquest fou proclamat negus d’Etiòpia 1889 Derrotà els italians a les batalles de Dogali 1887 i Adua 1896, la qual cosa obligà Itàlia a renunciar llavors a la seva empresa colonial
Joan Antoni Monet
Història
Política
Polític.
Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833
Jeroni Estades i Llabrés
Economia
Història
Política
Polític i financer.
Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a corts a la legislatura del 1914 Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929 Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs
Miquel Socias i Caimari
Història
Polític liberal.
Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista Pel gener del 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902 Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors